Podem fer ciència en festes massives? Es pot coadjuvar el folklore tradicional amb la investigació d’avantguarda? En aquesta presentació Francisco Grimaldo ens parla de La Falla Immaterial, un projecte de ciència ciutadana de la Universitat de València que mostra el potencial integrador de l’enginyeria i la ciència de dades en les festes de València.

La ciència ciutadana proposa la participació del públic en general en projectes d’investigació científica, de manera que arreplegant informació i dades experimentals, al mateix temps generem una cultura científica en la societat. En edicions anteriors d’aquest videoblog hem vist les bondats de la ciència ciutadana per exemple en l’estudi i el descobriment de nous antibiòtics amb l’alumnat d’educació secundària. Doncs hui Francisco ens mostra com de bones són les celebracions multitudinàries per a fer divulgació de la ciència i per a fer recerca científica.

La falla immaterial neix al caliu de la declaració de les falles com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat i de la seua definició n’hereta el seu caràcter tradicional i integrador. Però també la contemporaneïtat i la voluntat de ser un projecte basat en la comunitat.

Llavors, l’objectiu de la falla immaterial és que la ciutadania prenga consciència del rol que juguen les noves tecnologies i l’anàlisi de dades en el nostre quefer diari. Així com que preguem consciencia de la imatge que projectem amb la informació que compartim i amb la nostra presència a les xarxes socials. Per a aconseguir aquest objectiu el que proposa és la construcció d’uns monuments fallers mitjançant un algorisme d’intel·ligència artificial. El material dels monuments fallers, però, provindrà de la participació de totes i tots nosaltres.

Com ens anem a comunicar amb aquesta intel·ligència artificial? Pareu un moment, mireu al vostre voltant. Què estem fent a tothora mentre festegem? Estem radiant la partida. A través dels dispositius mòbils estem donant la nostra visió. Per tant, els mòbils són de fet, un bon mecanisme per a comunicar-nos amb aquest interlocutor inexistent, que és la intel·ligència artificial, la qual és capaç d’empassar-se el gran volum d’informació que generem contínuament.

Amb tot això al cap, un equip d’investigadores i investigadors de l’Escolta Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE) de la Universitat de València van desenvolupar un algorisme informàtic capaç de construir monuments fallers a partir dels missatges que compartim públicament a traves de les xarxes socials.

Aquest “artista faller virtual” des del Campus de Burjassot-Paterna està escoltant tot allò que diem sobre temàtiques falleres. Durant el mes de març, la Falla Immaterial es va construint amb tot allò que anem dient. Per tant, el seu contingut i la seua forma és desconeguda, però va reflectint allò que esdevé. Al llarg de l’edició de 2018 amb vora 400.000 missatges escrits en 32 llengües, hem escorcollat el contingut fent servir tècniques de processament del llenguatge natural i hem colorejat les paraules per a reflectir l’estat d’ànim dels parlants. Per exemple, hem identificat com el lliurament de premis i les activitats de germanor en l’àmbit gastronòmic tenen un impacte positiu.

Els emojis també ens donen informació que complementa aquesta anàlisi de sentiments. Els emojis són una llengua universal que poden fer-se servir per a complementar i mesurar amb més cura la tonalitat dels missatges que estem dient. Per exemple, alguns aspectes negatius que han emergit com a inconvenients i que podrien millorar-se són les esperes, els retards, els bous o, fins i tot, alguns aspectes de la cremà.

La Falla Immaterial el que fa és oferir un premi cada dia, no només en funció de qui més parla, sinó en funció de qui és el que més agrada o qui pren una posició d’influència respecte als altres individus. Per exemple, en el cas de Twitter, amb una comissió de més d’11.000 usuaris que retwittegen, que parlen i es mencionen entre ells, podem construir uns grafs que mostren la rellevància de cada individu en la comunitat fallera. La investigació d’aquestes xarxes, de la seua evolució, i del comportament humà com un sistema complex és un camp d’investigació en si mateix que s’empra hui en dia per a la presa de moltes decisions.

En aquest context, la Falla Immaterial el que proposa és un conjunt d’iniciatives de divulgació, de material i un aparador informatiu per a que els visitants vinguen i aprenguen els detalls de tota aquesta intel·ligència artificial que està funcionant darrere. I, per tant, de com les festes poden juntar-se amb les noves tecnologies.

Però com podeu imaginar, no sols de construir falles viu la intel·ligència artificial, cal cremar-les. I en aquest sentit, la Falla Immaterial ha estat plantada i cremada virtualment en més de 2.500 ocasions, no només des de València, sinó des d’arreu de tot el món.

Quan cremem una falla, immaterial o material, tanquem un cicle en el que hem aprés moltes coses. Si més no, ens ho hem passat bé. Els ninots virtuals que representen els emojis, les paraules o les imatges que compartim som nosaltres mateixos. Ja veieu, sou patrimoni! Benvingudes i benvinguts a la Falla Immaterial!