El preu de l'electricitat. Com es calcula?

Una mercaderia subjecta a grans variacions de preu

CODIs

CODI David Ribó - El preu de l'electricitat. Com es calcula?
CODI David Ribó - El preu de l'electricitat. Com es calcula?

Últimament es parla molt del preu de l'electricitat. Però, sabem com es calcula? L'electricitat és una forma d'energia que utilitzem per a una infinitat de coses quotidianes com, per exemple, encendre el llum, posar una rentadora o utilitzar el rentaplats. Veurem d'on ve tota aquesta energia i per què paguem.

Històricament aquesta energia provenia de grans centrals que eren nuclears, hidràuliques, de carbó o de gas. Eixia d'aquestes i passava per una xarxa de transport, seguida d'una xarxa de distribució que la feia arribar finalment als seus consumidors, els quals podien ser industrials, comercials o directament les nostres cases. La diferència entre l'electricitat i altres béns com, per exemple, el blat és que aquest darrer el produïm. Però també el podem emmagatzemar per poder-lo utilitzar quan ens faça falta. En canvi, això no és tan fàcil quan parlem d'electricitat, un fet que comporta que aquest bé haja estat sempre molt car d'emmagatzemar en bateries.

La producció i la demanda d'energia ha d'estar en equilibri contínuament. Abans, la producció elèctrica es considerava un bé estratègic i era controlat per l'Estat, qui s'encarregava de gestionar la seua producció i el seu transport fins a les cases. A canvi, la ciutadania pagava un preu en funció de l'electricitat que consumia. Però, als anys 90 la Unió Europea va decidir que aquests mercats havien de ser liberalitzats, de manera que va establir una sèrie de mecanismes competitius per a la compra i venda de l'electricitat. És ací quan van començar molts dels problemes, que encara tenim actualment, derivats del preu de l'electricitat.

Però, quins problemes se'n deriven de tractar l'electricitat com un mercat? Doncs un d'ells és la pobresa energètica. És a dir, la incapacitat de certes persones per a poder pagar l'energia bàsica i mínima que requereixen per a les seues vides. Aquest fet passa sobretot a l'hivern, quan les onades de fred fan que es disparen els preus de la llum.

 

Les centrals i els seus costos 

A Una factura habitual que podria tindre qualsevol habitatge del nostre país hi trobem d'una banda els costos fixos -el cost de pagar la xarxa elèctrica que existirà de manera constant- i, d'altra banda, uns costos variables -els impostos-. Per tant, quan parlem habitualment del preu de la llum, només estem fent referència a la part variable de la factura, és a dir, a una proporció entre un 25% i un 30% de la factura total.

Com en qualsevol mercat, en aquest també hi ha agents que volen vendre el seu bé. En aquest cas, el bé és l'electricitat. A la gràfica de la imatge inferior s'hi veu una corba que correspon als diferents preus als quals l'agent voldria vendre l'electricitat que ha produït. Així, si volguera vendre aquesta energia a un preu de 38 euros el mega-vat/hora (MWh), que és la unitat en la qual es ven l'energia, si el preu de mercat fóra superior als 38 euros, llavors és possible vendre aquesta electricitat. En canvi, si fóra inferior als 38 euros, no podria vendre-la. La corba, que és ascendent, mostra unes xicotetes pertorbacions que corresponen a les diferents tecnologies que aniran entrant segons els seus costos de producció.

 

Cost zero

Amb uns costos de producció quasi zero tenim tres tipus de centrals. En primer lloc trobem les centrals renovables, les quals sabem que els seus costos de producció són zero, donat que el Sol i el vent són gratuïts. En segon lloc es situen les centrals nuclears, on els costos també són quasi zero, atés que l'urani és molt barat. I per últim, les centrals hidràuliques, unes centrals que també tenen uns costos de producció quasi nuls, pel fet que l'aigua també té un cost zero si l'entenem com a combustible.

Cost dependent

A continuació trobem les centrals els costos de les quals depenen del valor del combustible amb el què produiran l'electricitat. Aquestes són les de gas i les de carbó i són aquests combustibles els que marquen el preu de l'electricitat. També existeixen les centrals de bombeig. Aquestes tenen dos embassaments: un a la part de dalt i un a la part de baix. D'aquesta manera, quan el preu de l'electricitat és car, dirigeixen l'aigua de dalt a baix produint electricitat. De la mateixa manera que quan el preu de l'electricitat és barat, agafen l'aigua que tenen baix i la pugen dalt, consumint així energia.

Cost elevat

Finalment, en moments molt crítics, el que utilitzem per a produir electricitat és el petroli, tenint en compte que és un combustible molt car.

 

Per tant, el que tenim són centrals amb uns costos de producció nuls, com la nuclear, l'eòlica i la solar-; centrals amb uns costos de producció quasi zero, com ho és la hidràulica; centrals amb uns costos variables molt més grans, que són les de gas i carbó i normalment determinen el preu del mercat; centrals de bombeig, que compren o venen electricitat depenent del preu i centrals de petroli, que el que fan és produir electricitat quan hi ha moments amb una demanda molt alta.

 

Per poder vendre, algú ha de comprar

Com que existeix la corba d'oferta, n'existeix una altra de demanda de les persones o els agents que volen consumir l'electricitat. Aquesta, igual que totes les corbes de mercat, és decreixent o creixent segons el preu. De manera que com més barata siga l'electricitat, més persones demanden aquesta electricitat.

Dins de la corba de demanda tenim dos tipus de consumidors: els que no són flexibles -que consumiran l'electricitat sí o sí- i els que són flexibles -consumiran més o menys energia en funció del seu preu-. Els primers som nosaltres a les nostres cases, també ho és un hospital o una empresa que tinga un procés productiu que no pot parar. Aquests sempre voldran consumir l'electricitat al mínim preu, perquè l'han de consumir necessàriament. Els segons, però, són les grans indústries que consumeixen o no l'electricitat en funció del preu d'aquesta.

Un exemple d'aquest demandant són les centrals de bombeig, en les que es consumeix electricitat només si aquesta és barata, per tal de pujar l'aigua i generar energia posteriorment, quan siga més cara.

Al resultat de superposar les dues corbes d'oferta i demanda hi trobem una intersecció. És el que anomenem el "punt d'equilibri". En aquest punt obtenim, d'una banda un preu concret (posem per cas uns 36,19 € el MWh), i d'altra banda una quantitat d'equilibri (uns 34.261,5 MWh). Això vol dir que en aquest mercat i en aquest moment tota l'electricitat es vendrà a 36,19 € el MWh i acabaran consumint 34.261,5 MWh.

Al gràfic de la imatge superior, tots els agents que estan situats a l'esquerra del punt consumiran o vendran electricitat. En canvi, tots els agents que s'hi troben a la dreta del punt no consumiran energia, ni tampoc la generaran. En el cas dels productors, no generaran electricitat perquè volien fer-ho a un preu més car del que es pagarà al mercat. En el cas dels consumidors, aquests volien consumir-la a un preu més barat del que es farà.

A més, cal tindre en compte que no consumim la mateixa electricitat a les 4 h del matí que a les 12 h del migdia. Això el que significa és que existeix una corba de mercat per a cada hora del dia i per això, en la pràctica, hi ha una programació de producció com la que es veu a continuació.

Tal com s'aprecia a la línia roja de la imatge, a cada hora es produeix una quantitat d'electricitat determinada i a un preu concret. D'aquesta manera, com més demanda existeix, més cara es produirà l'electricitat, i el mateix ocorre a la inversa. A més, el preu de l'energia també dependrà de la corba d'oferta, de manera que si hi ha més centrals renovables, o més centrals que produeixen a cost zero, més barata serà l'electricitat, perquè la corba d'oferta es desplaçarà cap a la dreta.

A la gràfica s'observa també una corba verda. Aquesta representa la demanda que la Xarxa Elèctrica preveu que hi haurà l'endemà. Tot i que no són perfectes, veiem que els esgraons que es dibuixen pel canvi de les hores i de la quantitat d'energia segueixen una tendència pareguda a la corba que preveu la Xarxa Elèctrica. No obstant això, ningú és capaç de preveure el futur de forma exacta i, com sabem, l'electricitat té un alt component d'aleatorietat, donat que no sabem calcular quan encendrem el llum aquesta nit.

Al gràfic podem comparar la corba verda amb la groga, que indica el consum real que ha passat en un dia. De que hi haja un equilibri, i sempre ens puga arribar l'electricitat a casa, s'encarrega Xarxa Elèctrica, que és un dels factors fixos.

Per tant, com hem vist, el preu de l'electricitat variarà hora a hora, depenent de l'hora del dia que siga, la demanda que hi haja i la generació que hi haja. Però aquest disseny dels anys 90 es va pensar en un moment on el canvi climàtic no s'entenia com una emergència social que calia resoldre amb urgència i on les energies renovables no estaven tan desenvolupades en l'àmbit tecnològic. Però si el que pretenem és caminar cap a un model més sostenible, tota l'energia ha de ser renovable (hidràulica, eòlica, solar, i emmagatzematge en bateries), de manera que tota l'electricitat es produeix a un cost zero. Per tant, donat que el model actual sembla obsolet, la ciència està treballant a contestar a la pregunta de com calcularem el preu de l'electricitat en un futur.