Incendis forestals: la doble cara del foc al territori valencià

És el foc bo o dolent? Hi ha que erradicar-lo? o cal entendre el foc com a part dels nostres ecosistemes?

CODIs

Incendis forestals: el foc al territori valencià
Incendis forestals: el foc al territori valencià

 

 

El foc és un tema controvertit. Esdevé un tòpic habitual en les tertúlies de després de dinar, especialment si és estiu. Discutim si el foc és bo, si és dolent, si hi ha que erradicar-lo, o què fer a les zones forestals del nostre país perquè aquestes siguen sostenibles. En el moment en què s'abandonen els camps de cultiu hi ha un procés de regeneració vegetal que afavoreix que quan hi ha foc, aquest siga molt fàcil d'expandir i molt difícil d'aturar. Aquestes discussions familiars o entre amics també està present en el món científic. L'abandonament del territori al País Valencià ha donat lloc a una vegetació que s'ha recuperat dels incendis de forma molt eficient, tant per les reforestacions com per la recuperació natural, i això ha generat durant un període d'uns 50 anys una gran controvèrsia.

El que sabem dels incendis forestals és que han estat presents a la Terra des de fa 500 milions d’anys, és a dir, des que la vegetació colonitza els continents. De manera que hem d’entendre’l com a part d'uns ecosistemes que han evolucionat i s’han adaptat als incendis forestals i que per això tenim vegetació i una fauna que és capaç de fer-li front i sobreviure a ells. A més, l’espècie humana es caracteritza per poder controlar el foc, sent aquesta, de fet, una de les habilitats que ens distingeix d’altres éssers vius.

El foc ha estat present als caçadors-recol·lectors, que l'utilitzaven per a caçar o per a canviar els ecosistemes i afavorir la presència d'herbàcies i, per tant, d'herbívors als quals podien caçar. També han utilitzat el foc directament per a caçar, fent que els animals foren més fàcils de ser abatuts. I, fins i tot, els agricultors i les agricultores han emprat el foc per tal de desfer-se de plagues o eliminar restolls, fent així més productius els sistemes agraris. Els ecosistemes forestals, per tant, han estat configurats per la mà de l'ésser humà, que ha colonitzat tots els territoris del planeta, exceptuant l'Antàrtida, i el foc ha estat present en tots ells.

 

Un nou horitzó, en flames

El que fem al grup d’investigació del Departament de Geografia de la Universitat de València és estudiar com el foc altera les dinàmiques hidrològiques i erosives dels sòls. Sabem que després d’un incendi forestal hi ha un espai obert, sense vegetació, i cobert de cendres. Aquestes cendres són molt beneficioses en els primers mesos, perquè són capaces d’absorbir les pluges i evitar l’erosió. És cert que, una vegada aquestes cendres són llavades o absorbides pel sòl, deixen pas a un espai sense coberta vegetal que afavorirà escorrenties i que l'erosió siga més alta i, per tant, implicarà una pèrdua de sòl que no és positiva. No obstant això, passats uns mesos o uns anys trobem una recuperació vegetal abundant.

Els ecòlegs han anat aportant informació des de fa algunes generacions sobre per què ocorre aquesta recuperació vegetal. Per això sabem que és deguda al fet que les plantes han desenvolupat estratègies que han permés que es recuperen els espais forestals després dels incendis. Així, passats uns anys, els ecosistemes cremats molt adaptats al foc, com és el cas del Mediterrani, es recuperen.

Si veiem fotografies de fa 20 o 25 anys d'espais ara cremats, com és el cas del surar de Pinet situat a la Vall d'Albaida i cremat en 2018, sabem que malgrat que hi han hagut altres incendis anteriorment, aquests espais es recuperen d'una forma molt positiva. De fet, quan encara no havia passat un any de l'últim incendi de Pinet, totes les sureres estaven rebrotades ja i hi havia una recuperació molt abundant de les coscolles, dels llentiscles o de les ginebres. Fins i tot hi ha aparegut les rebrotadores, com el romer, i apareixen també els pins.

Sabent açò, juntament amb dades com que les sabanes, les praderies o les estepes es cremen anualment, hem d'encetar una nova etapa en el món de la ciència en què hem de reconéixer els incendis com quelcom natural. I, en lloc de lluitar contra ell, hauríem de lluitar amb ell per a gestionar millor els nostres boscos i les nostres zones agrícoles.

 

El pla estratègic

La temperatura a la qual arriba el foc i l'impacte que genera en el sòl és determinant i presenta certes conseqüències en funció de les condicions del medi. Així, el foc danya molt a l'ecosistema si les temperatures de l'ambient són molt altes, com en l'agost, i si hi ha molt de vent i una vegetació molt seca. Això fa que algunes plantes no rebroten i provoca que el sòl es degrade molt, fent que l'erosió siga molt alta. En canvi, si l'incendi es produeix quan hi ha baixes temperatures, a l'hivern, i en una superfície menuda, les conseqüències són molt menys impactants per als ecosistemes forestals.

Així, hauríem d'aprofitar que el foc és part de l'ecosistema i utilitzar-lo com a gestor dels espais naturals i agrícoles mitjançant el que anomenem "cremes prescrites". Això és que en lloc d'esperar que el foc es produïsca d'una forma descontrolada, amb molt de risc per a les propietats i les vides humanes, s'enceta un pla en què s'aplica el foc de forma estratègica en èpoques en què aquest es pot controlar millor, és a dir, a l'hivern. Com que hi ha una gran crisi després d'un incendi, no podem obviar la bona notícia que podem gestionar millor els espais naturals que corren el risc de ser afectats per incendis i en aquesta gestió entenem que la presència de l'ésser humà, com sempre ocorre al Mediterrani, ha d'estar present.

L’abandonament del territori és la clau que explicaria l’increment dels incendis forestals de més de 500 hectàrees, que són els que provoquen danys irreversibles i generen un impacte negatiu en una gran superfície del territori. Així, el que nosaltres proposem són incendis menuts, dissenyats a propòsit per augmentar la diversitat i controlats pels mateixos gestors i els mateixos bombers. Tot això donaria lloc a un espai més divers. Per tant, en companyia del foc haurem d’implementar estratègies que ens permeten recuperar la població de zones de muntanya i fer-les vives.