Aprenent a observar l’horta valenciana

Què ens pot contar l'horta de València només amb mirar-la?

CODIs

CODI Enric Guinot - Aprenent a observar l’horta valenciana
CODI Enric Guinot - Aprenent a observar l’horta valenciana

 

 

Les hortes històriques valencianes són un dels paisatges rurals de major valor, interès i complexitat del nostre entorn geogràfic mediterrani. Associades popularment als tarongers, en realitat els seus cultius han variat molt al llarg dels segles i hui en dia és la pressió urbanística allò més visible i preocupant sobre el seu futur. Perquè cal aclarir que el regadiu no és l’horta en sentit estricte. De regadius n’hi ha molts al llarg del món, però les hortes valencianes són una peculiar organització dels sistemes de rec i de les terres cultivables que tenen el seu origen en el món medieval de al-Àndalus, fa més de mil anys. Entre aquestes hortes trobem tant de petites de montanya com els grans espais irrigats periurbans, com ara l’Horta de València, amb la seua complexa xarxa de sèquies. I per comprendre com està organitzat aquet paisatge i identificar el seu procés de creixement, des de la Història hem creat una metodologia d’anàlisi que es basa en l’estudi de la geografia física, dels camins, dels llocs de vivenda, dels espais de cultiu o parcel·laris, i de les xarxes de reg. Amb totes aquestes eines hem començant a comprendre quan i com foren creades les Hortes a època medieval, com canviaren a partir de la conquesta i repoblament cristià del segle XIII i com han arribat als nostres dies.

Enric Guinot Rodríguez és catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València, acadèmic numerari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i codirector de la càtedra de la Universitat de València: L’Horta de València: territori metropolità. És autor de més de 150 publicacions i de una quinzena de llibres en relació principalment amb la història de l’antic Regne de València baixmedieval, la seua organització feudal, el repoblament i les cartes pobles, i els ordes militars, més en concret l’Orde de Santa Maria de Montesa. També ha estudiat de forma detallada el paisatge històric de les hortes valencianes, l’organització dels sistemes de rec i el Tribunal de les Aigües de València.