El 1907 es va produir el primer plàstic sintètic, la baquelita. Açò va suposar el començament d'una indústria global del plàstic que ha anat augmentant exponencialment fins a l'actualitat, tot i que no va ser fins a la dècada dels anys 50 quan va començar a realitzar-se una producció massiva d'aquest material. De fet, el 1950 es van produir 2 milions de tones de plàstic mundialment, mentre que el 2015 se'n van produir 381 milions, és a dir, dues-centes vegades més.

El plàstic ens ha facilitat la vida en molts sentits, d'això no hi ha cap dubte. Els productes produïts amb plàstic tenen una sèrie de característiques que els fan idonis per a molts usos: són versàtils, pesen poc, el seu baix cost fa que siguen molt més assequibles per a la majoria de la població, també són resistents i impermeables i, a més, són compostos molt inerts químicament, és a dir, no reaccionen amb facilitat amb altres substàncies i això permet mantenir-ne la qualitat i la seguretat alimentaria.

Hui dia és pràcticament impossible dur una vida sense consumir plàstic diàriament. Però, fins a quin punt arriba la nostra dependència del plàstic? Quina és la necessitat real d'utilitzar-lo? Fem servir alguns d'aquests objectes de manera desmesurada i innecessària? El vertader problema el tenim en els productes de plàstic d'un sol ús, els quals fem servir durant unes hores –o fins i tot minuts– però que, no obstant això, romandran contaminant el medi ambient durant centenars o milers d'anys.

Però no només hauria de preocupar-nos la gran quantitat d'aquests residus que generem, sinó també que el reciclatge és molt escàs. Quan reciclem estem introduint aquestes deixalles dins d'una cadena controlada, de manera que en la majoria dels casos rebran una segona utilització. Des dels inicis de la seua producció només un 9% dels residus plàstics han sigut reciclats. Però, què ocorre amb el plàstic que no és reciclat? Un dels destins més probables són els abocadors, molts d'ells a l'aire lliure, i quan plou o fa vent és arrossegat dins la mar i dels oceans, transportat sobretot pels corrents fluvials. Es calcula que cada any uns 10 milions de tones de plàstic són abocades a la mar i s'estima que l'any 2050 hi haurà més kilograms de plàstic que de peix als mars i oceans.

Les estimacions de la quantitat de plàstic que entra als mars i oceans, però, sembla no coincidir amb la que realment es troba dins d'ells, que és menor. Per tant, on està tot aquest plàstic que falta en l'equació? Doncs va trencant-se en partícules més petites a causa de fenòmens fisicoquímics de degradació, es diposita al fons marí i és ingerit pels animals. Això té efectes encara desconeguts en la seua salut, però també en la nostra. A pesar d'això, hi ha una part d'organismes –que potser ens semblen invisibles– que poden jugar un paper molt important en la lluita contra els plàstics: els microorganismes. S'hi troben a tot arreu i colonitzen fins a l'últim racó de la Terra. Així, també són capaços de colonitzar i adaptar-se a viure sobre les deixalles plàstiques que aboquem al medi ambient.

Biosolucions

La biotecnologia és l'estudi, la modificació i la utilització d'organismes vius per a l'obtenció d'un benefici. Així, al Laboratori de Biotecnologia i Biologia Sintètica de l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio) es dediquen a la bioprospecció microbiana, o el que és el mateix, la recerca de microorganismes que, pel fet d'habitar un determinat ambient, poden tindre característiques o activitats que poden ser d'interés. Per tant, estudien les comunitats microbianes i busquen microorganismes que, pel fet d'estar adaptats a viure al plàstic, poden haver desenvolupat la capacitat de degradar-lo i així utilitzar-lo per a la bioremediació d'aquests ambients contaminats per plàstic.

Però, encara que la recerca científica dedique mitjans i esforços per trobar solucions a l'alt grau de contaminació ambiental que presenta el nostre planeta, tots aquests esforços no tenen sentit si no van acompanyats del compromís social de reduir i reciclar els residus plàstics. De res serveix buscar solucions a posteriori si no solucionem l'arrel del problema.

The enemy at home 

In 1907 the first synthetic plastic was produced, the Bakelite. It meant the beginning of a global plastic industry which has increased exponentially until now, even though it was not until the fifties when a massive production of this material started. In fact, in 1950 2 million of tonnes were produced worldwide, while in 2015 they were 381 million, that is, two hundred times more.

Plastic made our life easier in lots of ways, without a doubt. Products made with plastic have characteristics which make them ideal for lots of uses: they are versatile, have few weight, their low price makes them more affordable for the population, they are also resistant and impermeable and, moreover, they are chemically inert compounds, it means, they do not react easily with other substances, so they let have food quality and security.

But we should be concerned not only about the huge amount of these plastic remains we generate, their recycling is very scarce. When we recycle we are introducing the remains in a controlled chain, so in most of the cases they will have a second use. From the beginning of their productions only a 9% of plastic remains have been recycled. But, what happens with non-recycled plastic? The most probable destinies are dumping sites, the nature and, rain and wind bring them to seas and oceans, in most of the cases by water flows. It is calculated that each year over 10 million tonnes of plastic go to the ocean and it is estimated that in 2050 it will be more kilograms of plastic than fish in seas and oceans.

But the estimations of the amount of plastic which goes to seas and oceans does not seem to coincide with the one we find in them, it is lower. So, where is all the missing plastic? Well, it is breaking into smaller particles because of physicochemical phenomena of deterioration, it is settled to the ocean floor and ingested by animals. This has unknown effects on their health but also on ours. Even though, there is a part of organisms –they could seem invisible– that can play an important role in the fight against plastic: the microorganisms. They are everywhere and they colonise even the last part on Earth. So, they are capable of colonise and adapt to plastic remains in the environment.

Bio-solutions

Biotechnology is the study, modification and use of living microorganism for having a benefit. So, at the Biotechnology and Synthetic Biology lab of the Institute Integrative System Biology (I²SysBio) they work in microbial bioprospecting or, what is the same, researching microorganisms that, just because they live in a certain environment they can have interesting characteristics or activities. So, they study microbial communities and they look for microorganisms that, just because they lived in plastic, they could have developed the ability of degrading. This way they can be used for bioremediation of these environments contaminated by plastic.

But, although scientific research dedicates means and effort in order to find solutions to the high degree of environmental contamination of our planet, all of these efforts do not make sense if they do not go together with the social responsibility of reducing and recycling plastic remains. Looking for solutions a posteriori is useless if we do not deal with the underlying problem.