LES FOSSES DE PATERNA, UNA LLUITA INCESSANT

CODIs

LES FOSSES DE PATERNA, UNA LLUITA INCESSANT
LES FOSSES DE PATERNA, UNA LLUITA INCESSANT

 

La República Espanyola i el seu govern elegit democràticament a les urnes va patir un colp d’Estat el juliol de 1936 que va iniciar una guerra de tres anys, fins al 1939. Guerra que els colpistes van guanyar atenent el suport que van tenir per part de Hitler i Mussolini. La repressió dels guanyadors davant els defensors de la democràcia una vegada finalitzada la guerra fou implacable. Va consistir a eliminar de forma sistemàtica tota persona que els colpistes consideraren enemiga del règim. La dictadura va tendir a centralitzar els afusellaments en el mateix lloc. En el cas de València fou a Paterna.

A tan sols 500 metres del cementeri de Paterna hi ha un llarg mur on encara podem distingir les marques dels impactes de milers de bales. A aquest mur, de més de 100 metres de llarg, se l’anomena popularment el “paredón de España”, ja que hi van ser assassinades persones de diferents indrets de l’Estat. Ja morts, eren traslladats en carretons al cementeri de Paterna, on eren llençats a fosses comunes –algunes de més de 6 metres de profunditat– que havien excavat prèviament.

En total hi ha 2238 persones afusellades i enterrades entre calç viva en vora 100 fosses comunes. Més del 80% de les execucions van ser entre 1939 i 1940, malgrat hi ha afusellaments fins l’any 1956. En un mateix dia podien arribar a afusellar més de 50 persones. Però no va ser fins la primavera de 2017 –80 anys després– quan, per primera vegada, amb diners de la Diputació de València i seguint una metodologia científica, es van iniciar les excavacions per a recuperar els cossos i poder donar-los una sepultura digna.

 

Justícia

Els equips i familiars que han treballat en totes i cadascuna de les fosses han posat immediatament en coneixement de les autoritats judicials les troballes que s’han anat produint, seguint el que dicta l’article 13 de la Llei 52/2007 de Memòria Històrica. En cada cas s’ha fet una compareixença al jutjat per a informar de l’aparició de restes humanes amb impactes de projectil i signes de violència amb l’objectiu de reclamar totes les accions civils i penals que pogueren correspondre.

Però els jutjats, fins hui dia, sempre han arxivat les causes sense iniciar cap tipus d’investigació. Les raons que al·leguen per a l’arxivament són que les restes òssies tenen més de 20 anys i 1 dia i, per tant, segons el nostre Codi Penal quedaria prescrit el delicte, però respecte al cas concret de les desaparicions forçoses cal recordar que –com assenyala la Declaració contra les Desaparicions Forçoses– estes són un delicte continuat i constitueixen una vulneració permanent dels Drets Humans, i el temps de preinscripció començaria a contar des del moment en què apareixen les restes humanes. De nou la judicatura espanyola interpreta aquests crims obviant el Dret Internacional al qual el nostre ordenament està sotmès.

Atenent a aquesta resposta judicial, les víctimes de la dictadura franquista s’han vist obligades a acudir a la justícia fora de les seues fronteres. Ens referim, en concret, al procediment judicial obert a l'Argentina l’any 2010 sobre els crims de Dret Internacional comesos durant la Guerra Civil i el Franquisme. L’únic lloc del món on actualment s’està intentant donar llum a aquests crims. Per açò, el desembre del 2018 els familiars de les fosses de Paterna es van veure obligats a unir-se a la querella argentina amb 560 denúncies que van presentar a l’embaixada argentina a la ciutat de Madrid.

Malgrat els esforços de la jutgessa argentina Maria Servini per poder instruir aquests crims, l’Estat espanyol no ho està posant fàcil, ja que mai ha permés que s’extradite a Argentina cap de les persones investigades. I tampoc permet jutjar-les a Espanya. Aquest bloqueig vulnera el dret fonamental d’accés a la tutela judicial efectiva, i el principi del Dret Internacional; “extraditar o jutjar”.

Quan hi ha hagut un període en què l’Estat ha actuat com un ens enfocat a la violació sistemàtica de Drets Humans, com fou el període franquista, automàticament la societat es divorcia de l’Estat. I sols a través de la restauració de la Justícia es pot restablir la reconciliació i les garanties de no repetició.

 

 

COMMON GRAVES OF PATERNA

The Spanish Republic and its democratically elected government suffered a coup d’état in July 1936 which started a war of three years, until 1939. A war won by the members of the coup d’état because of the help of Hitler and Mussolini. The repression of the winners to the democracy defenders once the war finished was implacable. It consisted in eliminating systematically any person they considered enemy of the regime. The dictatorship tended to centralise the execution in the same place. In València, the place was Paterna.

500 metres away from Paterna cemetery there is a long wall where we can see the marks of the bullet impacts. This wall of more than a 100 metres is commonly called “el paredón de España” (the wall of Spain), because people from all the state were murdered there. Once dead, they were moved with wheelbarrows to the cemetery, where they were thrown to common graves, some of them with more than 6 metres of depth, previously dug.

Altogether there are 2238 executed people, buried into quicklime, in almost 100 common graves. More than the 80% of the executions took place between 1939 and 1940, even though there were executions until 1956. In the same day they could execute more than 50 people.

Not until the spring of 2017, 80 years later, for the first time with government finance from the Diputació de Valencia and following a scientific methodology, the excavation started in order to recover the bodies and giving them a decent burial.

Justice

Teams and families which worked in every common grave have notified to judicial authorities the discoveries they found, following the article 13 of the law 52/2007 of historical memory. In each case there was an appearance in the courts to inform about the finding of human remains with projectile impacts and signs of violence with the aim of demand all the civil and penal actions which correspond to each case.

But courts, until now, always filed the procedures without starting any investigation. The reasons they allege are that the bone remains are more than 20 years and 1 day old, so, following our Penal Code the crime would be unprosecutable. But regarding the case of forced disappearances we have to remember that –as the Declaration against Forced Disappearences– these are a continued crime and are a continuous infringement of Human Rights and the time of unprosecution would start in the moment the human remains appear.

Again Spanish judiciary interprets these crimes omitting International Law our code is subject to.

Taking into account this judicial response, victims of Francoist dictatorship found themselves forced to turn to abroad. We mean, exactly, to the open judicial proceeding in Argentina in 2010 about International Law crimes committed during the civil war and Francoism. The only place in the world where, currently, they are trying to clear up these crimes. So, in December 2018 the families of the Paterna common graves were forced to add to the Argentinian complaint with 560 reports presented at the embassy of Argentine in Madrid.

Even though the efforts of the Argentinian judge María Servini in order to hear these crimes, the Spanish State is not making things easy, because it never let to extradite to Argentine any investigated person. It does not let, as we said before, judging them in Spain.

This block breaks the fundamental right to access to an effective judicial protection and the principle of International Law: “to extradite or judge”.

When there was a period in which the State performed as an entity focused on violating systematically human rights, as it was the Francoist period, automatically society gets divorced from the State. And, only through justice restoration, reconciliation and guarantees of non-repetition can be restored.