EL NOSTRE VEÏNAT CÒSMIC

CODIs

EL NOSTRE VEÏNAT CÒSMIC
EL NOSTRE VEÏNAT CÒSMIC

El sistema solar és l'entorn còsmic més proper a nosaltres. Iniciarem a continuació un ràpid viatge al llarg d'aquest per conéixer un poc més el racó espacial on habitem. Iniciem el recorregut des del Sol, l'estrela del seu centre. És una esfera d'1.000.4000 km de diàmetre, aproximadament. Aquesta és una mida tan gegantesca que probablement ens resulta difícil fer-nos una idea real de les seues dimensions, per això, per tal de situar-nos, treballarem amb un model a escala en el qual el Sol és una esfera d'un metre de diàmetre i veurem a continuació com serien la resta de planetes si respectem les seues proporcions.

Mercuri

En aquest viatge, Mercuri serà el primer planeta en què ens hi trobem. La seua mida és equivalent a la d’una pupil·la d’un ull humà, aproximadament. Es tracta d’un planeta un poc més gran que la lluna que vegem al cel nocturn i presenta una aparença externa semblant a aquesta.

Venus

El següent planeta amb el qual toparíem seria Venus i, a escala, la seua mida seria molt semblant a la d'una cirera. És un planeta amb unes condicions realment terrorífiques en la seua superfície. La seua atmosfera aquesta composta bàsicament de diòxid de carboni (CO₂), un fet que provoca un efecte hivernacle molt gran que justifica la temperatura siga superior als 400 °C. En aquestes condicions el plom no podria romandre en estat sòlid perquè es fondria. A més, la pressió a la qual està sotmés és equivalent a la que se suporta a 1500 metres de profunditat del mar. Així, un submarí nuclear ho suportaria a dures penes. De vegades, però, plou. Tot i que aquesta pluja no és d'aigua, sinó d'àcid sulfúric.

Terra

És un planeta de mides molt semblants a Venus, tot i que és un poc més gran. Això sí, amb unes condicions superficials radicalment diferents. La temperatura superficial és moderada i la presència d'oxigen en abundància ha permés que a la Terra hi haja vida per qualsevol racó. Mercuri i Venus no tenen satèl·lits naturals, en canvi la Terra en té un: la lluna.

Mart

Mart és un desert fred i sec de més o menys la mida d'un pésol. No obstant això, sabem que en el passat en aquesta superfície hi han hagut rius, llacs i oceans. Però tota aquesta aigua s'ha perdut perquè Mart no disposa d'un camp magnètic potent que actue com a escut protector contra la radiació del vent solar, que és capaç de desgastar l'atmosfera fins a fer-la desaparéixer. La Terra, en canvi, com que té un camp magnètic potent que desvia algunes partícules provinents del Sol, roman protegida contra elles.

A Mart no és possible que hi haja aigua en estat líquid, donat que ha anat perdent-se la seua atmosfera i, per tant, l'aigua de la seua superfície o bé s'ha anat evaporant o bé ha quedat congelada en el subsòl. El que no sabem és si Mart ha albergat vida en algun moment, o si n'hi ha en l'actualitat. Nombroses missions espacials actualment estan investigant aquesta possibilitat.

Mart té dos satèl·lits naturals, dos asteroides que en algun moment van ser capturats. Aquests es localitzen majoritàriament en un “cinturó d’asteroides” situat entre les òrbites de Mart i Júpiter. N’hi ha d’altres, els NEOX (sigles en anglés d’”objectes pròxims a la Terra”) que tenen òrbites més pròximes a la Terra i que cal vigilar per si algun d’ells tinguera possibilitat d’impactar contra la Terra i poder prendre mesures per desviar la seua trajectòria evitar la col·lisió.

Júpiter

És el planeta més gran del Sistema Solar amb diferència. Els planetes més enllà de Mart, entre els quals s'hi troba Júpiter, tot i tindre un xicotet nucli rocós al centre, la seua composició majoritària és gas, concretament hidrogen, heli i altres gasos en proporcions menors. Júpiter, pel fet de tindre una mida tan gran conté una elevada força de gravetat que propicia que al seu voltant hi haja nombrosos satèl·lits. Podem dir que constitueix un "sistema solar" en miniatura. Són quatre els satèl·lits principals de Júpiter que Galileu va descobrir. Són unes "llunes" més grans que la nostra.

Saturn

Saturn és la joia del Sistema Solar pel seu espectacular sistema d'anells, únic en aquest entorn espacial. També és un planeta gasós i, com Júpiter, podem considerar-lo un altre "Sistema Solar" en miniatura. Els seus anells estan compostos de blocs de gel que van des de la mida de les pedres de grava fins al d'un edifici de diverses plantes. Aquest sistema d'anells probablement són restes d'una antiga lluna que va ser destruïda.

Urà i Neptú

Aquests dos planetes són semblants i tenen la mida de pilotes de ping-pong dins aquesta escala. Tot i que també són planetes gasosos, tenen una abundància major d'elements com el metà i l'amoníac, els quals en determinades circumstàncies poden trobar-se en estat sòlid o líquid. Aquests planetes també tenen nombrosos satèl·lits. Urà presenta una característica singular: el seu eix de rotació està pràcticament girat 90 graus respecte al pla del Sistema Solar, un fet inusual en la resta de planetes.

Objectes transneptunians

Més enllà de Neptú no hi trobem més planetes, tal com els coneixem actualment. El que sí que hi ha són objectes transneptunians. El més conegut d'aquests és Plutó, atés que fins a l'any 2006 era considerat un planeta. Aquest any va deixar de parlar-se de planeta per referir-se a Plutó donat que per considerar-se planetes els objectes celestes han de complir tres condicions: han d'orbitar al voltant del Sol, han de tindre forma esfèrica i a la seua òrbita només ha d'estar ell. Així, a Plutó es dóna lloc el fenomen conegut com a "ressonància orbital" amb Neptú que, al seu torn, també té ressonàncies orbitals amb altres cossos. Això fa que Plutó no siga un cos solitari en la seua òrbita i en conseqüència no pot considerar-se un planeta.

Els objectes transneptunians més petits són els cometes. Aquests són cossos que a causa de pertorbacions gravitatòries –pels planetes grans del Sistema Solar o per altres estreles pròximes al Sol- són trets de la seua òrbita original i se'n van cap al Sistema Solar interior, és a dir, van "buscant" al Sol. Alguns d'ells acaben morint, d'altres ixen del Sistema Solar i també altres acaben tenint el que es diu una "òrbita tancada". Aquests últims són els que a vegades ens visiten periòdicament.

Satèl·lits

Al sistema solar hi ha multitud de satèl·lits que tenen superfícies i connexions summament exòtiques. Hi trobem des de satèl·lits amb volcans, que en lloc d’emetre lava emeten sofre; altres en els que quan plou metà s'hi formen rius i llacs o, fins i tot, satèl·lits amb guèisers que expulsen aigua arribant a eixir-se’n de la gravetat del mateix satèl·lit.

El sistema solar és un lloc espectacular i, sense dubtes, serà el lloc d'exploració dels nostres descendents, no només al llarg del segle XXI, sinó també dels segles propers.

 

Exploring our cosmic environment

Solar system is our closer cosmic environment. Now we will start a quick journey through it in order to know a bit more about the space corner we inhabit. We start the tour from the Sun, the star in the middle. It is a sphere of 1.4 million kilometres of diameter, approximately. This is a so gigantic measurement that probably it is difficult for us to have a real idea of its size, so, in order to have a better idea we will work with a model on a scale in which the Sun is a sphere of one meter of diameter and we will see how other planets would be if we respect their proportions.

Mercury

In this journey, Mercury will be the first planet we find. Its size is the equivalent of a human eye pupil, approximately. It is a planet a bit bigger than the moon we can see in the night sky and it is similar to it.

Venus

The next planet we would find would be Venus and, on a scale, its size will be very similar to a cherry. It is a planet with very terrifying conditions on its surface. Its atmosphere is composed of carbon dioxide (CO₂), a fact that causes a very big greenhouse effect which proves that its temperature is higher than 400ºC. In these conditions lead could not be in solid state because it would be melted. In addition, the pressure it is subjected is the equivalent of those supported 1500 meters under the sea. So, a nuclear submarine would hardly support it. But sometimes it rains. Even though this rain is not water, it is sulfuric acid.

Earth

It has a similar size to Venus, although it is a bit bigger. However, it has radically different surface conditions. Its surface temperature is moderate and the abundant presence of oxygen let Earth to have life in every corner. Mercury and Venus do not have natural satellites, whereas Earth has one: the moon.

Mars

Mars is a cold and dry desert more or less with the size of a pea. However, we know that in the past in this surface there were rivers, lakes and oceans. But all this water was lost because Mars does not have a powerful magnetic field which acts as a protective shield against the radiation of solar wind. Nevertheless, as long as Earth has a powerful magnetic field which diverts some Sun particles, it keeps protected against them.

In Mars it is impossible to find liquid water, because it has been losing its atmosphere and, therefore, water has evaporated or has remained frozen in the subsoil. We do not know if Mars had life in any time or if there is any currently. Lots of current space missions are investigating this possibility.

Mars has two natural satellites, two asteroids captured in some moment. These are mostly located in an asteroid belt placed between the orbits of Mars and Jupiter. There are other ones, the NEOs (near-Earth objects) which have nearest to Earth orbits and which have to be watched just in case one of them could have an impact on Earth. This way we could take measures to change the trajectory and avoid the collision.

Jupiter

It is the biggest planet in the Solar System by far. Planets beyond Mars, among which we can find Jupiter, although they have a rocky nucleus, their mainly composition is gas, specifically hydrogen, helium and other gases in less amounts. Jupiter, as it has a very big size, it has a high gravity force which contributes to have lots of satellites in its surroundings. We can say it is a “mini Solar System”. Galileo discovered four main satellites in Jupiter. They are moons bigger than ours.

Saturn

Saturn is the jewel of the Solar System because of its ring system, unique in this space environment. It is also a gaseous planet and, as Jupiter, we can consider it another “mini Solar System”. Its rings are made of ice blocks which have sizes from gravel until buildings of several floors. This ring system is probably made of the remains of an old moon which was destroyed.

Uranus and Neptune

These two planets are similar and they have the size of a ping-pong ball in this scale. Even though they are also gaseous planets they have a higher amount of elements such as methane and ammonia, which in certain circumstances can be in solid or liquid state. These planets also have lots of satellites. Uranus has a singular characteristic: its rotation axis is practically inclined 90 degrees in relation to the Solar System, an unusual fact in the other planets.

Trans-Neptunian objects

Beyond Neptune there are not more planets, as we know them currently. Actually there are trans-Neptunian objects. The most known is Pluto, because until 2006 it was considered a planet. That year we stopped talking about Pluto as a planet because, in order to be considered planets, celestial bodies have to meet three conditions: they have to orbit the Sun, they have to be spherical and they have to be alone in their orbit. So, in Pluto there is a phenomenon called “orbital resonance” with Neptune that, at the same time, has also orbital resonances with other bodies. This makes Pluto not an alone body in its orbit and, in consequence, it cannot be considered a planet.

The smallest trans-Neptunian objects are comets. These are bodies that, because of gravitational disturbances –of big planets of the Solar System or other stars close to the Sun–, are removed of their original orbits and they go to the inner Solar System, it means, “looking for” the Sun. Some of them finally die, others go out of the Solar System and others have what is called a “closed orbit”. These ones sometimes visit us periodically.

Satellites

In the Solar System there are lots of satellites with very exotic surfaces and connections. We can find there from satellites with volcanoes, which instead of pouring lava they pour sulphur; others that have rivers and lakes where it rains methane, or even satellites with geysers which expel water that goes out of the gravity of the satellite.

The solar system is a spectacular place and, without any doubt, it will be the exploration place of our descendants, not only in the XXI century, but in the following ones.