Tothom sap que el futbol és un esport on 11 persones juguen amb una pilota i fan servir els peus –exceptuant-ne a un jugador, que juga amb les mans-. Es practica en un terreny de joc relativament gran i és un esport complex tàcticament, atés que els humans tenim més destresa a les mans que als peus. A més, també és un esport molt complicat tècnicament, pel fet de coordinar a molts jugadors en un espai de grans dimensions. No obstant això, no parlarem de l’esport estrictament, no explicarem com rematar de cap o com aturar una pilota, en cas de ser el porter. Centrarem la següent reflexió al voltant del que representa el futbol per a la gent i de si aquest esport esdevé alguna cosa més que un simple joc o esport.

El futbol és l'esport més seguit per la humanitat. A més, aquesta afició deixa molt enrere a la de la resta d'esports. La gent s'hi identifica amb ell i li suposa una mena d'encontre amb una altra gent, un ritual. Es podria dir que és una mena de "religió laica" per a molta gent que va els diumenges als estadis amb periodicitat. Serveix per a socialitzar, per a fer amics o per a experimentar sensacions. Desperta tota classe d'emocions perquè al futbol, tot i que els equips més poderosos habitualment guanyen en més proporció, sempre hi ha un punt d'atzar, de sort o, fins i tot, d'injustícia. Així, la identificació la trobem també en la derrota. Per tant, el futbol és polític, en un sentit general. I ací el terme "política" l'utilitzem en un sentit molt ampli, la política entesa com un mecanisme d'adscripció identitari.

De fet, el futbol naix en la contemporaneïtat, en un moment de secularització en què la gent deixa de creure en les religions institucionalitzades, com és el cas d'Europa. I seguir el futbol és una manera de trobar un espai, que tot i ser festiu, serveix alhora com espai d’identificació, fins a tal punt que la gent utilitza la primera persona del plural per a referir-se a l'equip. Però nosaltres no som jugadors, sinó observadors que formen part del ritual.

Hui dia, tot i que les propietats dels equips pertanyen a empresaris -com és el cas del València CF que és propietat d’un empresari de Singapur- molts ciutadans, d’alguna manera, consideren que els clubs de futbols són seus i actuen com si així fóra. De fet, la gent és capaç de condicionar la gestió i propietat d’un club mitjançant protestes i pressió, un fet que a una empresa normal no passa.

El futbol: un joc reglat i alguna cosa més

És fàcil veure la importància de la relació entre el futbol i el nacionalisme. Les seleccions nacionals de futbol han estat instruments del poder –de les dictadures i de les democràcies-. Habitualment ho han estat les masculines, no obstant això, les femenines estan agafant cada vegada més volada i, previsiblement, n'agafaran encara més. Un exemple diàfan d'aquesta eina és el paper que va jugar la dictadura argentina al campionat mundial, reflectit en el triomf de la selecció argentina –en el que, per cert, va haver-hi un gol de Kempes, un jugador del València CF- per tal d'unificar el país, amb intenció d'amagar critiques o, en definitiva, per a tractar de consolidar el missatge que "tots som una determinada cosa".

Així, com veiem aquesta relació la veiem a Europa i fora d'ella. La veiem al futbol, però també a altres esports com ara el rugbi, que ha estat capaç de propiciar una certa reconciliació interracial a Sud-àfrica. Alguna victòria del futbol va ajudar en certa manera a superar alguns dels conflictes entre hutus i tutsis després del genocidi ruandés.

Però, a banda de les mateixes seleccions nacionals de futbol, també els clubs moltes vegades representen valors que ens agraden, o no, i que estan dirigits en una direcció o en una altra. A més, aquests no necessàriament són estàtics. D'això n'és un exemple clar l'equip de segona divisió d'Alemanya Sankt Pauli. Aquest és a Europa un club antifeixista, antiracista i feminista, però no sempre ha estat així. Tal com han revelat els seus historiadors també ha tingut aficionats feixistes en un determinat moment. És a dir, no es tracta d'identitats fixes necessàriament.

Quan anem a vore el futbol, però, moltes vegades els aficionats considerem que aquest representa alguna cosa. El Reial Madrid, per exemple, du precisament el nom de "Reial" i ha representat als ulls de molta gent -de seguidors del Real Madrid, però també de gent que n'ha estat en contra- a l'estat espanyol. De manera que, en determinats moments com el franquisme en què la selecció espanyola de futbol pràcticament no tenia triomfs, exceptuant una Eurocopa, el Reial Madrid amb les seues Copes d'Europa representava Espanya. I això el règim franquista ho utilitzava per a dir, en definitiva, que Espanya era un estat important d'Europa.

En el cas valencià tenim clubs de futbol com el València CF, que ha representat en certa manera la identitat regional a ulls de molta gent. N'hi ha d'altres clubs, com el Llevant Unió Esportiva, el qual ha sigut símbol d’alguns barris i alguns pobles de l'Horta Nord. O l'Hèrcules i l'Elx, representant la identitat provincial. També el Vila- real es relaciona amb la identitat comarcal de la Plana.

De manera que tots aquests clubs de futbol, en definitiva, el que també fan és representar algunes coses per als seus ciutadans, un fet que propicia que aquests s’hi identifiquen. Llavors, de vegades qui guanya en un enfrontament amb altres és la ciutat, el barri o la regió i esdevé un mecanisme important d’adscripció identitària.

FOOTBALL AND IDENTITIES 

Everybody knows that football is a sport in which 11 people play with a ball using the feet –excepting one player, who plays with the head–. It takes place in a relatively big playing field and it is a tactically complex sport, because humans have more skills with hands than with feet. Besides, it is also a technically complicated sport because of the fact that lots of players have to be coordinated in a space of great dimensions. However, we are not going to talk about sport strictly, we will not explain how to header or how to stop a ball in case of the goalkeeper. We will focus on the reflection about what does football mean to people and if this sport becomes something more than a simple game or sport.

Football is the most followed sport in the humanity. In addition, fans leave other sports fans very behind. People identify with it and it means a kind of encounter with other people, a ritual. We could say it is a kind of “lay religion” for many people who go on Sundays to the stadium with regularity. It helps to socialise, make friends or experiencing feelings. It wakes every kind of emotions up because in football, even though the most powerful teams usually win, there is always a point due to luck, by chance or, even an unfair one. This way, we can also find identification in the defeat. So, football is political, in a general sense. Here the term “politics” is used in a wide sense, understanding politics as an identity mechanism of attribution.

In fact, football is born in the contemporariness, in a moment of secularisation in which people stopped believing in institutionalised religions, as it happens in Europe. And following football is a way of finding a space, which is festive and used as a space of identification, up to the point of people using the first person of plural when they refer to a team. But we are not players; we are observers who are part of the ritual.

Nowadays, although teams belong to businessmen –such as the case of València CF, which belongs to a businessman from Singapore– lots of people consider that football clubs belong to them and they act this way. In fact, people are capable to condition the management and the property of a club through protests and pressure, a fact that does not happen in an actual company.

Football: a regulated game and something more

It is easy to say the importance of the relationship between football and nationalism. Football national teams have been power resources –of dictatorships and democracies–. Usually they were the male ones, however, female ones are taking off and, predictably, they will increase. One clear example of this resource is the role played by the Argentine dictatorship in the world championship, reflected on the victory of the Argentine football team –in which, by the way, there was a goal of Kempes, a player from Valencia CF– in order to unify the country, with the aim of hiding criticism or, in the end, to try to consolidate the message of “we all are a particular thing”.

So, as we can see, this connection is in Europe and outside it. We can see it in football, but also in other sports such as rugby, which has been able to encourage an interracial reconciliation in South Africa. A victory in football helped in a certain way to go over some conflicts between Hutus and Tutsis after the Rwandan genocide.

But, besides the national football teams, clubs represent values we can like or not which are aimed at one direction or another. Moreover, these are not necessarily static. A clear example of it is the second division club from Germany St Pauli. In Europe it is an antifascist, antiracist and feminist club, but it was not always the case. As their historians have revealed there were fascist fans in some moment. It means, there are not fixed identities necessarily.

But, when we go to football, many times fans consider it represents something. The Real Madrid, for instance, has in the name the word real (royal) and has represented in people’s eyes –fans of the club but also people against it– the Spanish State. So, in times such as Franco regime, when the Spanish national team did not have victories, except for one European Football Championship, the Real Madrid with its Europe Cups represented Spain. And Franco regime used that for saying that Spain was an important state in Europe.

In the Valencian case we have football clubs such as València CF, which represented in some way the regional identity of many people. There are other clubs, such as Llevant UE, which was symbol of some neighbourhoods and some towns of the region of L’Horta Nord. Or the Hèrcules and the Elx, representing the provincial identity. Also the Vila-real is related to the regional identity of La Plana.

So, all of these football clubs, in the end, also represent some things to the citizens, a fact that favours people to identify with them. Therefore, sometimes the winner of the competition is the city, the neighbourhood or the region and it becomes an important identity mechanism of attribution.