Si hi ha un personatge andalusí, de l’Alandalús valencià, que encara hui dia és recordat i ha deixat petjada en la memòria col·lectiva valenciana, ell és, sense dubte, al-Azraq, el cabdill andalusí que va combatre a Jaume I.

El seu nom és Abū ‘Abd Al·lah Muhammad ibn Hudhayl, va ser el senyor —ell se’n deia wazīr— de les valls de Gallinera i Alcalà, i tenia la seua casa principal al castell dit hui dia de Benissili (Vall de Gallinera). Va deixar empremta a la Crònica de Jaume I o Llibre dels fets, ja que es va convertir en l’arxienemic del rei, el gran rival a batre. El país d’al-Azraq s’estenia al voltant de les comarques actuals de la Marina Alta i Baixa, el Comtat, l’Alcoià, i part de la Vall d’Albaida i la Safor.

El seu castell, la seua residència principal, era el castell d’Alcalà (el de Benissili), al districte dit d’Albaida i Gallinera. Al-Azraq va tindre la dissort de viure a la fi de l’Alandalús valencià, en el moment en què les hosts de catalans i aragonesos de Jaume I, sobretot de catalans, van conquerir l’actual País Valencià. En 1238 va ser conquerida la ciutat de València, però el sud del nou regne no va ser conquerit definitivament fins a 1245.

En el moment de col·lapse de l’estat andalusí valencià és quan entra en acció al-Azraq. Aquest va signar la Conveniència de Puceolum, un fet que li garantia la possessió de castells a les terres de la Marina (Alta i Baixa), l’Alcoià i el Comtat, a canvi de l’obediència al rei de Catalunya i Aragó. Castella, però, sempre fent la traveta als catalans, va ser la gran aliada d’al-Azraq i així, amb els recursos castellans (Alfons X, gendre de Jaume I, era al darrere), al-Azraq va poder enfrontar-se a l’exèrcit catalanoaragonès, a Jaume I.

A sol·licitud d’al-Azraq, el 1250 la reina Violant, esposa de Jaume I, va intervenir per a arribar a una treva. No obstant això, la guerra va tornar a les terres meridionals valencianes entre 1255 i 1258; va ser el moment dels episodis bèl·lics més importants i recordats, com el de la defensa del castell del Benicadell per part dels catalanoaragonesos o l’intent de captura de Jaume I a Castelló de Rugat. Finalment, la guerra la va perdre al-Azraq, que va ser obligat a marxar a l’exili. En 1276 tornà al seu país, al capdavant d’un exèrcit de marínides reclutats al regne de Granada, amb la intenció de recuperar allò que considerava seu. Davant dels murs d’Alcoi, un dia d’abril de 1276, al-Azraq morí en la lluita per conquerir la vila.

Mort al-Azraq, aquell exèrcit marínida que comandava, amb l’ajut dels sarraïns de la terra, travessà el Benicadell i s’internà a la Vall d’Albaida. A Llutxent, el 23 de lluny de 1276 (el «dimarts trist»), derrotà l’exèrcit que li envià Jaume I. Aquesta desfeta va ser un colp molt dur per a l’envellit rei, que un mes després morí a València, el 27 de juliol de 1276. La resistència andalusina continuà fins a la rendició del darrer cap rebel, Abū Ishaq Ibrāhim al-Axqarī, al castell de Garx (Bolulla), el 22 de febrer de 1277.

En definitiva, al-Azraq ha deixat petjada a la història valenciana, fins i tot a les nostres festes, com les d’Alcoi, que any rere any el reivindica als seus Moros i Cristians. Per a saber-ne més d’aquest fantàstic personatge històric valencià, us invite a llegir el llibre que vaig escriure sobre ell, Al-Azraq: El cabdill que desafià Jaume I.

Al-Azraq

If there is a Moorish character from the Valencian Al-Andalus who is still remembered and left a mark in the Valencian collective memory is, without any doubt, al-Azraq, the Moorish leader who fought against James I.

His name is Abū ‘Abd Al·lah Muhammad ibn Hudhayl, he was lord —he called himself Wazīr— of La Vall de Gallinera and La Vall d’Alcalà, and he had his home on the current castle of Benissili (La Vall de Gallinera). He left mark in the Chronicle of James I or Llibre dels Fets, because he became his authentic enemy. The country of al-Azraq was the current regions of La Marina Alta, La Marina Baixa, El Comtat, L’Alcoià and part of La Vall d’Albaida and La Safor.

His castle, which was his principal residence, was the castle of Benissili in the district of Albaida and Gallinera and the Llibre dels fets he talks about it. Al-Azraq had the bad luck to live at the time when the Catalan and Aragonese hosts of James I conquered the Valencian country. In 1238 the city of Valencia was conquered, but the south of the new kingdom was not definitively conquered until 1245.

When the Valencian Moorish state collapsed, al-Azraq took action. He signed the Treaty of Puceolum, a fact that guaranteed the possession of castles in exchange for the obedience to the King of Catalonia and Aragon. But Castile, always being the trip to the Catalans, was the great ally of al-Azraq and this way, with Castilian resources (Castilian King Alfonso X, James I’s son-in-law, was behind) al-Azraq could fight against Catalan-Aragonese army, against James I.

In 1250, at al-Azraq’s request, Queen Violant, wife of James I, took part to reach a truce. However, the war came back to the southern Valencian lands between 1255 and 1258. It was the time of the most important and remembered war episodes, such as the defense of the Benicadell castle by the Catalan-Aragonese army or the attempt of capturing King James I in Castelló de Rugat. Finally, the war was lost by al-Azraq, who was forced to go into exile. In 1276 he returned to his country, led by an army of Marinids recruited into the Kingdom of Granada, with the intention of recovering what he considered his own. In front of the walls of Alcoi, one day in April 1276, al-Azraq died in the fight to conquer the town.

Al-Azraq dead, the Marinid army that he commanded, with the help of the Saracens of the land, crossed the mountain of Benicadell and went into the Valley of Albaida (La Vall d’Albaida). In Llutxent, on 23 March 1276 (Sad Tuesday), the army that James I sent against them was defeated. This defeat was a very hard blow for the aged king, who died a month later in Valencia, on July 27, 1276. The Andalusi resistance continued until the surrender of the last rebel leader, Abū Isḥaq Ibrāhim al-Ashqarī, in the castle of Garx (Bolulla), on February 22, 1277.

In short, al-Azraq has left a mark on Valencian history, even at our festivities, such as those of Alcoi, which year after year claims to al-Azraq at the Moors and Christians festival. To find out more about this fantastic Valencian historical person, I invite you to read the book I wrote about him, Al-Azraq: El cabdill andalusí que desafià Jaume I (Al-Azraq: The Andalusi Leadership that defied James I).