Quan parlem de teatre podem estar parlant d’un gènere literari, del mateix edifici o d’un acte que es produeix un dia concret en un horari concret. És a dir, podem estar parlant de la pràctica o de la teoria teatral.

Pel que fa a la pràctica teatral, aquesta naix pràcticament amb la mateixa humanitat. Des del principi dels nostres temps portem fent això al que denominem teatre. Als seus inicis era una cosa més primitiva, ja que es realitzava al voltant del foc o a l’interior de les coves i es materialitzava en forma de dansa o plegaria per a la fertilitat de la terra. Al llarg del temps aquestes pràctiques es van desenvolupar en el que hui dia coneixem com a teatre.

En canvi, la teoria teatral és molt recent atés que va nàixer a principis del segle XX de la mà de l’actor i director rus Konstantín Stanislavski. Era un jove provinent d’una família rica de l’època tsarista -i posteriorment de l’època comunista- que va decidir construir-li un teatre de fusta particular on ell poguera crear obres teatrals i realitzar investigacions, donat que ja de ben menut mostrava interés per el teatre.

Així, Stanislavski va ser el primer que es va preguntar què és això del teatre i què és allò que fan els actors i actrius en convertir-se en altres persones en un plànol fictici. De manera que se’l pot considerar el “big bang” de la teoria teatral. Una teoria que posteriorment moltes altres persones van seguir desenvolupant en diferents direccions fins arribar al punt en el que ens situem hui dia, en què som testimonis del teatre més ric i divers que ha existit en tota la humanitat.

Al llarg de la història, en funció de l’època en la que ens situem, veiem que es practicava un tipus de teatre o un altre. En l’època més remota ens reuníem al voltant del foc on algú contava una història i era aquest espai i aquesta era la forma que teníem de contar relats. Posteriorment, al Renaixement, s’utilitzaven espais determinats -com per exemple els corrals- on es duia a terme la pràctica teatral. Així, a Itàlia es van construir els primers teatres a la italiana, en els quals es realitzava una pràctica teatral molt específica. En canvi, hui dia tenim un gran ventall de possibilitats sobre aquesta pràctica, producte de les investigacions que han fet precisament totes aquelles persones que, inspirats per Stanislavski, van seguir la seua recerca sobre la teoria teatral.

Aleshores, quan parlem de teatre podem discernir entre la pràctica i la teoria, i llavors resulta interessant remarcar que la primera d'aquestes fa mil·lennis que està desenvolupant-se i, no obstant això, la segona està bàsicament en bolquers, donat que va nàixer a principis del segle passat.

A beginner discipline behind the curtain

When we talk about theatre we can be talking about a literary genre, a building or an act in a particular day and hour. It means, we can talk about theatre practice or theory.

Regarding theatre practice, it was practically born with humanity. Since the beginnings of the times we have been doing theatre. Initially it was more primitive, because it was done around the fire or inside caves and it was materialised as a dance or a prayer for land fertility. Over the time, these practices developed into what we know nowadays as theatre.

However, theatre theory is very recent, because it was born in the beginnings of the XX century thanks to the Russian actor and director Konstantín Stanislavski. He was a young man coming from a rich family of tsarist times and later of the communist period who decided to build a wood theatre where he could create plays and do research, since he had always showed interest on theatre.

So, Stanislavski was the first who wondered what theatre is and what actors and actresses do when they pretend to be other people in a fictitious sphere, so he can be considered the “big bang” of theatre theory. A theory which was developed later by many other people in many directions and now we have the richest and the most diverse theatre in the whole humanity.

Throughout history, depending on the period of time we focus, we can see people did one type of theatre or another. In the most remote era we met around the fire where somebody told a story and it was the space and the way we had of telling stories. Later, in the Renaissance, particular spaces such as pens were used in order to the theatre practice. In Italy they built first Italian theatres, where people did theatre very specifically. However, nowadays we have a great variety of possibilities of this practice, product of researches inspired by Stanislavski to investigate about theatre theory.

Then, when we talk about theatre we can differentiate between practice and theory, so it is interesting to highlight the first one has been developing for millennia and, in spite of that, the second one is a beginner, because it was born et the beginnings of last century.