Pere III és un dels grans reis valencians, rei també de catalans estrictes, balears i aragonesos, i és conegut com "el Cerimoniós" o "el del Punyalet". Es tracta del rei que més petjada ha deixat en la simbologia valenciana, ja que, sense anar més lluny, l'escut de la Generalitat Valenciana duu les armes de Pere el Cerimoniós amb el drac alat a la cimera. Aquest drac alat el veiem també als armorials antics, al monestir de Poblet o, fins i tot, convertit en rat penat a l'escut de València. L’escut del cap i casal valencià, a més, conté dues lletres "L", per concessió del mateix Pere III a la ciutat, per ser dues vegades lleial al rei. A l'escut d'Oriola també apareix un oriol amb una espasa, també privilegi concedit pel rei Pere III per premiar la fidelitat oriolana. De manera que, com veiem, la marca de Pere III en la historiografia valenciana és extensa.

Era nét del rei Jaume II, besnét de Pere el Gran i rebesnét, doncs, de Jaume I. També va ser el rei que va pronunciar per primera vegada la frase "de Tarassona entro Salses e de Salses entro a Guardamar", una frase que encara hui dia no ha perdut vigència per a descriure el país. Però, a banda de ser el rei de l'actual País Valencià, de la Corona de catalans i aragonesos, també ho va ser del regne de Còrsega i Sardenya, títol que assolí el seu avi i que va materialitzar el seu pare. A més, va ser duc d'Atenes i de Neopàtria, és a dir, va dur la corona dels catalans i aragonesos a Grècia i ell, precisament, va ser el primer occidental que va elogiar l'Acròpolis d'Atenes, que considerava la "pus rica joia que al món sia".

Pere III, que Pere IV és una numeració inventada pels aragonesos al segle XVI i que, posteriorment, la historiografia castellana ha adoptat. Se'l coneix com “el Cerimoniós” pels seus hàbits cerimonials, o també “el del Punyalet”, perquè acostumava a dur sempre un punyalet a la cintura. Va nàixer a Balaguer el 2 de setembre de l'any 1319, amb la qual cosa en el 2019 ha fet 700 anys del naixement d'aquest monarca, efemèride que, estranyament, ha passat pràcticament desapercebuda, tot i ser un rei importantíssim, ja que al seu regnat va restar configurat, definitivament, el traçat geogràfic del Regne de València.

Era fill del rei Alfons III el Benigne i de Teresa d'Entença, comtessa d'Urgell i va començar a regnar l'any 1336 amb 16 anys, coronant-se ell mateix i marcant així el seu poder. Es tractava d'un rei que pensava en el país complet, de Salses a Guardamar i, fins i tot, de Fraga a Maó. És ell qui va reintegrar la Corona de Mallorca a la Corona Catalanoaragonesa, va organitzar l'estat de catalans i aragonesos de manera eficient, como demostra el naixement de les diputacions del general i la redacció de les Ordinacions per a la gestió de la seua casa.

Pere III va vèncer la rebel·lió nobiliària contra l'autoritat reial, va lluitar contra Gènova per l’hegemonia a la Mediterrània occidental, una guerra llarga que va començar el 1349 i no va acabar fins al 1378. A conseqüència d'aquesta conflicte, el 1354 Pere el Cerimoniós va entrar a la ciutat sarda de l’Alguer i la va repoblar amb gent dels Països Catalans. La Castella de Pere I “el Cruel” va agredir la Corona de catalans i aragonesos i Pere III va encapçalar la resistència. Va ser l’anomenada Guerra dels Dos Peres (1356-1369), en la qual restaren fixades, definitivament, les fronteres del Regne foral valencià. València va perdre Jumella, però va conservar Cabdet, població aquesta última que el Borbó Felip V va integrar a Castella després de la batalla d’Almansa (1707).

Pere III es va casar quatre vegades, amb Maria de Navarra, amb Elionor de Portugal, amb Elionor de Sicília (mare dels futurs rei Joan I i Martí I) i, per últim, amb l’empordanesa Sibil·la de Fortià, dama que va protagonitzar els deu anys finals de la vida d'aquest rei. Van ser deu anys intensos políticament, ja que Sibil·la de Fortià era una dona catalana de la baixa noblesa que va pugnar amb els barons de l’alta noblesa catalana i aragonesa.  Finalment, Pere III, el rei dels símbols valencians, va faltar a la ciutat de Barcelona el 5 de gener de l'any 1387. Si aneu al monestir de Poblet, que és on està soterrat amb la seua tercera esposa Elionor de Sicília, hi veureu el monument funerari que va manar construir. El panteó reial dels reis de catalans i aragonesos a Poblet va ser afavorit per ell, com a visualització de la superioritat del poder reial que ell sempre va propugnar.

Peter the Ceremonious, the king of Valencian symbology

Peter III is one of the greatest Valencian, Catalan and Aragonese kings and he is known as “El Cerimoniós” (the Cerimonious) or “el del punyalet” (the one of the little dagger). He is the king who left a mark on Valencian symbology, because, without going any further, the badge of La Generalitat Valenciana has the weapons of Peter the Ceremonious with the winged dragon on the top. We can see this winged dragon also in ancient memorials, in Poblet or even transformed into bat in the badge of València. This budge, moreover, has two letters “L” given by Peter III himself because it was considered loyal to the king twice. In the budge of Oriola there is also an oriole with a sword making reference to king Peter. So, as we can see, the mark of Peter III in Valencian historiography is extensive.

He was grandson of James II, great-grandson of Peter the Great of Aragon and great-great-grandson of James I. He was also the king who said “de Tarassona entro Salses e de Salses entro a Guardamar” (from Tarrasona I come into Salses and from Salses I come into Guardamar), a sentence used even now and makes reference to the country. But, apart from being the king of the current Valencian Country he was also king of Corsica and Sardinia because he inherited from his father. Moreover, he was duke of Athens and the Duchy of Neopatras, it means, he brought Catalan and Aragonese crown to Greece and praised the Acropolis of Athens. So he became the first occidental king who praised the big Athenian castle, the “pus rica joia que al món sia” (the richest jewel in the world).

The name of Peter III was invented by the Aragonese in the XVI century and, later, Castilian historiography took this terminology. But he is also known as “the Cerimonious” because of he wanted to be ceremonial or “the one of the little dagger” because he always carried a little dagger in the waist. He was born in Balaguer the 2^nd of September 1319, so this monarch was born 700 years ago, who strangely was practically unnoticed even though he was a very important king, because he defined the geography of Valencian Kingdom.

He was son of the king Alfonso the Gentle and Teresa d’Entesa, countess of Urgell, and started reigning in 1336 when he was 16 years old, crowning himself and showing his power. He was a king who thought about an entire country, from Salses to Guardamar and even from Fraga to Maó. He returned Mallora crown to Catalan-Aragonese crown, he organised the state of the Catalan and the Aragonese and started making ordinances at home.

He was also who defeated noble rebellion against king authority and defended the kingdom in the War of Genoa for occidental Mediterranean superiority which started in 1349 and it did not finished until 1378. As a consequence of the war, in 1354 Peter the Ceremonious came into L’Alguer and repopulated it with Catalan and Valencian people. But this was not the only war he was involved in, he was also part of the war with Castile (1356-1369), which defined the borders of the regional kingdom, losing Llumella but integrating Capdet, although nowadays is not part of the Valencian Country.

He was married four times, the last one with Sibila of Fortia and it meant the last 10 years of this king’s life. They were very intense ten years politically because Sibila of Fortia was a Catalan woman who fought against the nobles. Finally, Peter III, the king of Valencian symbols, passed away in Barcelona the 5^th January 1387. So, if you go to Poblet, where he is buried with his third wife Elionor of Sicily, you will see the monument. He thought this royal grave of Catalan and Aragonese kings, another proof of his great power.