LA COMUNICACIÓ AL MÓN DE LA SORDCEGUESA

CODIs

LA COMUNICACIÓ AL MÓN DE LA SORDCEGUESA
LA COMUNICACIÓ AL MÓN DE LA SORDCEGUESA

Em dic Sara i ara fa cinc anys vaig fer el cicle superior d'Intèrpret de Llengua de Signes. Una vegada vaig acabar, em vaig assabentar que sorgia un cicle superior nou relacionat amb la Comunitat Sorda i vaig voler aprofitar l'ocasió i em vaig inscriure. M'estic referint al Cicle Superior de Mediació Comunicativa. No tenia molt clar quin era el perfil professional d'aquesta nova professió, no obstant això, vaig decidir matricular-me i esbrinar de què es tractava.

Actualment treballe com a Mediadora Comunicativa en ASOCIDE Comunitat Valenciana, concretament a la ciutat de València. Però, què és això d'ASOCIDE? És l'Associació de Persones Sordcegues d'Espanya, una entitat sense ànim de lucre que va començar la seua actuació l'any 1993. Els objectius d'aquesta són buscar, crear i fomentar tota mena d'actuacions que permeten cobrir les necessitats específiques de les persones sordcegues en tots els àmbits, així millorar la seua qualitat de vida, procurant el seu desenvolupament humà, intel·lectual i social. ASOCIDE dirigeix la seua atenció al col·lectiu de persones sordcegues dins de l'àmbit estatal, tant a persones sordcegues sòcies d'ASOCIDE com a altres persones sordcegues que no estan afiliades a l'Associació i que són detectades gràcies a la col·laboració de l'ONCE.

És important remarcar d'aquesta associació que està íntegrament gestionada per les mateixes persones sordcegues. No obstant això, existeixen professionals, oïdors i vidents, que els serveixen com a ajuda tècnica per a complir amb els seus objectius. Aquests professionals formen un grup multidisciplinari molt potent constituït per una professional de la psicologia; dos intèrprets de la llengua de signes; una treballadora social; dos mediadors comunicatius, una d'elles sóc jo, i diversos voluntaris i voluntàries. Aquest equip, tot i estar molt qualificat, és bastant escàs, ja que el col·lectiu presenta una gran heterogeneïtat i, per tant, necessita un ampli recurs humà per a comunicar-se amb les persones del seu entorn, desplaçar-se d'un lloc a un altre, poder tindre un fàcil accés a la informació, etc.

Cal entendre la sordceguesa com una discapacitat única, atés que és una combinació de lesions, tant en la vista com en l'oïda. És per això que requereix unes estratègies úniques i uns serveis específics. En la sordceguesa, existeixen 2 grups diferents i cadascun d'ells pot usar un tipus diferent de sistema de comunicació, o inclús una combinació d'ells.

Així, d'una banda trobem a les persones amb sordceguesa congènita i, d'altra banda, a les persones amb sordceguesa adquirida. Dins d'aquesta darrera categoria, podem trobar-nos tres subgrups: persones sordcegues amb deficiència auditiva congènita i una pèrdua de visió adquirida durant el transcurs de la vida; persones sordcegues amb una deficiència visual congènita i una pèrdua d'audició adquirida; i persones nascudes sense deficiències visuals ni auditives i que sofreixen una pèrdua d'audició i de visió.

Sistemes de comunicació

1. Sistemes Alfabètics

Els sistemes alfabètics són aquells que s'ajuden amb el lletreig del missatge. Habitualment són utilitzats per persones que adquireixen la sordceguesa sent la llengua oral el seu sistema de comunicació habitual. Bé perquè sent persones cegues adquireixen la pèrdua auditiva o bé perquè sent persones sordes utilitzen habitualment la llengua oral per a comunicar-se, tant expressivament com receptivament, mitjançant la lectura labial. Hi ha diferents tipus de sistemes alfabètics i són els que veurem a continuació.

El sistema dactilològic a Palma consisteix a parlar a través del lletreig de cada lletra damunt del palmell de la mà de la persona sordcega.

Majúscules sobre la palma és un sistema que consisteix a anar escrivint sobre el centre del palmell de la mà de la persona sordcega, amb l'índex, cadascuna de les lletres (en majúscules) que componen les paraules, una sobre una altra.

Al dit com a llapis es pren el dit índex de la persona sordcega i s'escriu amb ell, com si es tractara d'un llapis, el missatge que es vol transmetre. Es pot fer en l'aire o sobre una superfície.

El murmuri s'utilitza quan la persona sordcega té restes auditives o la seua pèrdua encara no és total. Llavors una persona es col·loca prop de la seua oïda i li transfereix la informació.



2. Sistemes No Alfabètics

El primer, el llenguatge de gestos naturals, és la primera manera d'abordar la comunicació amb el xiquet o xiqueta sordcega. No es tracta d'una llengua formal i sol estar molt contextualitzada i personalitzada als signes i conceptes que ell o ella coneix i utilitza.

En segon lloc hi trobem la coneguda llengua de signes. És important remarcar que des del 23 d'octubre del 2007, segons la Llei 27/2007, es reconeixen de manera oficial les llengües de signes espanyoles. Aquestes s'empren quan la persona sordcega té la necessitat de rebre el missatge signat, ajustant-lo a determinats aspectes que es tindran en compte per a una comprensió satisfactòria. Alguns d'aquests aspectes són, per exemple, la realització dels signes a una distància major, perquè aquests entren dins del seu camp visual, a un ritme més lent i en unes condicions de lluminositat que afavorisquen la comprensió de manera que existisca un contrast entre les mans i la roba de la persona que li signa.

Quan la persona és sordcega total o la seua resta de visió és mínima, necessita col·locar les mans sobre les de qui li signa per a poder percebre el missatge, parlem llavors de llengua de signes tàctil o recolzada.

També existeix el sistema Bimodal. El terme bimodal es refereix al fet que el missatge s'expressa en dues modalitats al mateix temps: la llengua oral i la llengua de signes. La llengua oral és la responsable d'estructurar i d'indicar l'ordre de la frase.

El meu paper com a mediadora comunicativa, en el col·lectiu de les persones amb sordceguesa, és conéixer tota aquesta varietat de tipus de sordceguesa així com de sistemes de comunicació, per tal de poder treballar amb elles. A més ha de presentar diverses competències com ara poder realitzar acompanyaments en situacions de la vida diària, donant suport a l'usuari en la realització de gestions bàsiques; elaborar i posa en marxa programes d'intervenció social i educativa; facilitar la comunicació al voltant dels usuaris, per a evitar l'aïllament social i assessorar sobre accessibilitat i inclusió, facilitant estratègies de participació i suport en la comunicació per a evitar l'exclusió.

Per finalitzar només voldria aportar una dada tant curiosa com útil: algunes persones sordcegues van amb un bastó vermell i blanc i aquest és diferent dels bastons de les persones invidents, que és blanc completament. És un símbol de distinció per a saber que la persona que ho porta és una persona sordcega, i tot i que la seua comunicació pot resultar complicada, podeu ajudar-la per exemple a facilitar-li travessar el carrer.

 

COMMUNICATION IN DEAFBLINDNESS WORLD 

My name is Sara and 5 years ago I studied the professional degree of Sign Language Interpreter. Once I finished it I was told there was a new professional degree related to deaf community. So, I signed up. I mean the Communicative Mediation professional degree. I didn’t know which the professional profile was but I decided to sign up and discover what it was about.

Currently I work as a communicative mediator in ASOCIDE Comunitat Valenciana, specifically in València city. But, what is ASOCIDE? It is the Spanish acronym for deafblind people association of Spain, a non-profit organisation which started its activity in 1993. Its objectives are to look for, create and promote all kinds of actuations which help to cover the specific needs of deafblind people in every sphere, as well as to improve their quality of life, giving them human, intellectual and social development. ASOCIDE focuses its attention to deafblind people of the state, both members of ASOCIDE and non-members, which are detected thanks to the collaboration of ONCE.

It is important to emphasise that this organisation is entirely managed by deafblind people. However, there are listening and seeing professionals as technical helps in order to achieve their goals. These professionals are a very powerful multidisciplinary group made by a psychologist; two sign language interpreters; one social worker; two communicative mediators, I am one of them, and some volunteers. Although this team is very qualified, it is quite scarce, because the collective is very heterogeneous and, in consequence, it needs lots of human resources in order to communicate with other people, to go from one place to another, to have an easier access to information, etc.

We have to understand deafblindness as a unique disability, because it is a combination of injuries, in sight and hearing. That is because it needs unique strategies and specific services. In deafblindness, there are two different groups and each one can use a different communicative system or even a mix of them. So, on the one hand, we find congenital deafblind people and, on the other hand, acquired deafblind people. In this last category, we can find 3 subgroups: deafblind people with congenital hearing impairment and an acquired loss of sight during their lives; deafblind people with congenital sight impairment and an acquired hearing loss, and people born without sight and hearing impairments and they undergo a loss of hearing and sight.

 

Communication systems

1. Alphabetic systems

Alphabetic systems are those which use message spelling. They are usually used by people who acquire deafblindness and oral language is their usual communication system, because being blind people they acquire hearing loss or because being deaf people they usually use oral language to communicate, both expressively and receptively, through lip reading. There are different kinds of alphabetic systems and we are going to see them.

Fingerspelling system on palm consists in talking through spelling every letter on the hand palm of the deafblind person.

Capital letters on the palm is a system which consists in writing on the centre of the hand palm of the deafblind person, with the index finger, every letter (in capital letters) which form words, one on another.

The system finger as a pen youtake the index finger of the deafblind person and you write with it, as you do with a pen, the message you want to transmit. It can be done in the air or on a surface.

Whispering is used when deafblind person has hearing remains or its loss is not completed. Then one person is placed close to the ear and transfers the information.

 

2. Non-alphabetic systems

The first one, natural gestures language is the first way of approaching the deafblind kid. It is not a formal language and it is usually very contextualised and personalised to signs and concepts the kid knows and uses.

Secondly, we have the known as sign language. It is important to highlight that since October the 23th of 2007, following the law 27/2007, Spanish sign languages are recognised. These are used when the deafblind person has the need of receiving signed message, adjusted to particular aspects that will be taken into account for a better comprehension. Some of these aspects are, for instance, the distance, in order to put the signs in their visual field, with a slower rhythm and with light conditions that help with comprehension, in such a way that there is a contrast between hands and clothes of signing people.

When the person is total deafblind or the remains of sight are minimum, he or she needs to put the hands on the signing people in order to perceive the message, then we are talking about tactile signing.

Bimodal system also exists. The word bimodal refers to the fact that the message is expressed with two modalities at the same time: oral language and sign language. Oral language is the responsible of structuring and indicating the order of the sentence.

My job as a communicative mediator in the collective of deafblind people is to know all this kinds of deafblindness, as well as knowing all of communication systems in order to work with them. Moreover, I need to have some competences in order to accompanying them in daily situations, giving support to the user in basic processes; elaborating and starting programmes of social and educative intervention; facilitating communication of the users in order to avoid social isolation, and assessing about accessibility and inclusion, facilitating strategies of participation and support in the communication in order to avoid exclusion.

Finally, we would only give a curious and useful piece of information: some deafblind people have a red and white stick, which is different from the stick of blind people, which is completely white. It is a distinctive symbol in order to know the person is deafblind, and, even though the communication can be complicated, you can help them, for instance, cross the road.