EXPRESAS I IMPRESAS

CODIs

EXPRESAS I IMPRESAS
EXPRESAS I IMPRESAS

 

Sóc la directora del projecte IMPRESAS, un projecte per a crear la primera revista escrita per dones dins de la presó de Picassent, a València. La idea del projecte va nàixer el 2015, en el moment en què se’m va acudir escriure en una llibreta una cosa semblant a què m’agradaria treballar amb dones dins la presó per fer una mena de taller d’escriptura creativa o de literatura. Però no va ser fins al 2017 quan vaig vore l’oportunitat de desenvolupar aquesta idea. Va ser just el dia en què em vaig trobar amb Javier Vilalta, el director de l’ONG “Àmbit”, qui fa 25 anys que treballa amb persones recluses i exrecluses amb malalties mentals. Llavors vaig poder parlar amb la seua companya Laura Baldoví, qui em va dir que les dones a la presó estan desitjant... I sense saber com expressar el que seguia la frase, va fer un gest movent les mans del pit cap a fora.

La conversa amb Laura em va fer tornar al cap immediatament aquella idea, perquè ara allò ja no responia només a la meua curiositat, a la meua voluntat o al meu ego, sinó que de veritat podia, amb les meues eines, resoldre una necessitat real que elles estaven tenint des de la presó: la necessitat d’expressar-se. En aquell moment vaig decidir començar a muntar un equip, el qual en l’actualitat està format per una xarxa de persones i entitats que fan possible el projecte. L’equip de persones que treballem a IMPRESAS està format per sis dones, de les quals tres som especialistes a l’àmbit periodístic i altres tres són especialistes a l’àmbit social. De manera que totes les decisions que es prenen al projecte, des de la més xicoteta fins a la més gran, estan participades al 50% per cada vessant. És açò el que garanteix que el projecte no es quede només en una activitat cultural o d’oci, sinó que té un impacte social real. I això és just el que estàvem buscant.

Hi ha tres entitats que ens donen suport per fer possible el projecte. La primera d’elles és Àmbit, de la qual ja hem parlat. La següent és Adonar, una associació especialista a acompanyar a creadors per a generar projectes culturals amb un impacte social. La tercera és, per descomptat, el centre penitenciari de Picassent que, des del primer dia que ens vàrem reunir amb ells veren la necessitat i pertinença de desenvolupar un projecte com aquest. Ens han fet costat des del primer dia i els estem molt agraïdes.

La primera edició del projecte va començar en octubre de 2018 i va tindre lloc al mòdul 18 de la presó de Picassent i varen concórrer al taller 15 dones de diferents mòduls. Totes elles varen estar treballant amb nosaltres durant tres mesos en un taller de creació de continguts basat en dos pilars fonamentals: la metodologia de l’acompanyament creatiu i la metodologia del grup segur.

Això significa, en primer lloc, que cap de nosaltres es preguntarà mai perquè estan a la presó aquestes dones, donat que a nosaltres ens interessen com a ésser creatiu i és només al voltant d’això totes les coses que treballarem. En segon lloc, les coses que ocorren al taller, les emocions que tinguen lloc al taller no eixiran fora del taller, atés que és un grup segur on es poden expressar amb total llibertat. En tercer lloc, nosaltres només som facilitadores. Això vol dir que som eines per desenvolupar la idea que elles vulguen presentar sobre si mateixes i, per tant, fer realitat la revista que elles decideixen fer. En últim lloc, per descomptat son elles qui prendran totes les decisions al voltant de la revista. Això és, des de la més xicoteta, com la mida i la font de la lletra, fins a la més gran com per exemple la imatge de portada o el nom de la revista que, en aquest cas, elles van decidir que fora EXPRESAS.

És aquesta manera de treballar la que ha garantit que el projecte haja pogut tindre aquest impacte social real i, per tant, s’ha convertit més bé en un procés social d’apoderament col·lectiu que ha donat com a resultat un producte cultural: aquesta revista. Es van imprimir 300 exemplars que es van presentar al centre penitenciari de Picassent el dia 8 de març de 2018 i principalment els exemplars en paper s’han quedat dins de la presó. Ho vam fer així perquè volíem trencar l’escletxa digital de les dones redactores amb les seues famílies, per tal que elles pogueren lliurar la mateixa revista en mà a les persones que estimen i demostrar amb això que també tenen molt de talent i molta capacitat de desenvolupar les seues eines creatives.

A continuació, m’agradaria llegir-vos l’editorial de la revista EXPRESAS, ja que són elles les principals garants i responsables de la seua revista.

“Ahora mismo tienes entre las manos el número 0 de la revista EXPRESAS, un espacio de expresión hecho con mucha ilusión por mujeres diversas, que no tenemos nada que ver las unas con las otras. Así, hemos logrado crear una publicación que ha roto barreras, que aborda sin tapujos, pero con respeto, la realidad que vivimos en prisión. Encontrarás información directa, curiosa e, incluso, divertida.

En estas páginas hemos plasmado nuestras inquietudes, así como las vivencias propias y de las personas con quienes convivimos. También le hemos dado salida a nuestra creatividad literaria y artística. Queremos demostrar que entre estos muros hay cultura y ganas de divulgarla.

Sostienes el resultado de tres meses de trabajo. Un equipo de profesionales nos ha acompañado para generar este espacio en el que hemos podido ser quienes queremos. Después de esto sabemos que valemos mucho, que somos capaces de crear desde cero algo bonito y espacial. Sentimos que podemos evadirnos, saborear una libertad nada habitual para nosotras. Todo ello, siempre a base de esfuerzo. Porque aquí dentro hacemos mucho. Y realmente creemos que querer es poder. Que un 1% de posibilidades significa tener un 99% de oportunidades para conseguir lo que nos proponemos.

Nuestras opiniones son tan diversas como nosotras y en esta revista caben todas, siempre que se emitan desde el respeto. En EXPRESAS, cada redactora es responsable de su propia opinión. Esperamos que disfrutéis leyendo esta revista tanto como nosotras haciéndola y que, quien corresponda, nos dé la oportunidad de hacer una segunda edición.

Un saludo “con caché”… ¡Y hasta el próximo número!”.

 

La revista es va presentar el dia 8 de març, que és el dia de la dona, dins del centre penitenciari de Picassent i m’agradaria que veiéreu un vídeo de la televisió pública valenciana sobre eixe moment.

 

Periodista: Entrar a la presó de Picassent és entrar a un altre món. Dins de les reixes tot es viu amb més intensitat. Així reben les autores de la revista a la seua criatura. Acaba d’eixir de la impremta davant d’un saló d’actes ple de companys de presó de diferents mòduls i condemnes. Tots atents a un treball que va començar l’octubre passat i que per a tots ha sigut més que editar una revista.

Pilar: Tot el món té una veu. I l’únic que calia era generar un espai on aquestes veus es desenvoluparen. Aquest projecte no ha donat veu a gent que no la tenia, per descomptat ja tenien els seus talents i les seues creativitats, però ningú els havia donat l’oportunitat de generar un espai on es desenvoluparen aquestes veus i aquestes creativitats. Eva María, Sònia, Veronica i Shaila no només han omplert el temps i les pàgines d’entrevistes, reportatges, poesia i receptes de cuina.

Shaila: Si tenim l’oportunitat d’expressar-nos cap a fora perquè tothom sàpiga com som i no pense que a la presó està tot el pitjor, perquè  no és així. Ací cada dia aprenem unes d’altres.

Eva María: Hem comés errors, com pot cometre tothom i estem complint el que hem de complir, però això no significa que som monstres.

Periodista: S’ha fet una tirada de 300 exemplars gratuïts que es repartiran dins del centre penitenciari, tot i que s’estudia l’opció de penjar-ho a les xarxes, perquè tothom puga gaudir d’aquestes expressions entre reixes.

 

El projecte IMPRESAS ha tingut molt de ressò als mitjans de comunicació i hem d’agrair molt als companys de la premsa perquè s’han portat molt bé amb el projecte i perquè ens hagen donat aquest suport tan massiu. Des de les publicacions més xicotetes fins a les més grans són un premi per a nosaltres, però també IMPRESAS ha sigut en 2019 mereixedor de tres altres premis que m’agradaria esmentar, per tal d’agrair-los-ho.

El primer que vam rebre va ser per part de la Unió de Periodistes, que ens va concedir un premi per l’interés social i periodístic del projecte. També vam rebre el primer premi “Un país de cultures”, organitzat per La Nau de la Universitat de València i la Generalitat Valenciana per les característiques d’innovació social i cultural que té el projecte IMPRESAS. I un altre dels premis que hem rebut és el tercer premi en el Concurs Nacional de Premsa Penitenciaria, organitzat per institucions penitenciàries i que ens ha fet molta il·lusió. Açò el que significa és que la revista EXPRESAS és la tercera millor publicació de l’estat, escrita dins d’una presó. Aquest premi ens ha ajudat molt per a continuar i estem ja en marxa preparant la segona edició que comença en octubre de 2019 i que tindrà lloc, si res no falla, al llarg de 2019 i 2020.

Si vos heu quedat amb ganes de conéixer al nostre equip, conéixer més sobre el nostre projecte o enviar-nos qualsevol idea o suggeriment, estarem encantades de rebre-vos en www.impresas.org.

 

IMPRESAS AND EXPRESAS

I am the director of the project IMPRESAS, a project with the aim of creating the first magazine written by women in the prison of Picassent, in València. The idea was born in 2015, when I wrote down in a notebook that I would like to work with women in the prison in order to do a creative writing or literature workshop. But it was not until 2017 when I saw the opportunity of developing this idea. It was just the day I met Javier Vilalta, the director of Àmbit ONG, who has worked with prisoners for 25 years and ex-prisoners with mental diseases. Then I could talk with his colleage Laura Baldoví, who told me that women in prison were wishing… And without knowing how to say it, she moved her hands from the chest outwards.

The conversation with Laura brought immediately to my head that idea again, because that was not only my curiosity, my wishes or my ego, I could actually solve, with my tools, a real need they had in prison: the need to express themselves. In that moment I decided to start creating a team, which currently is made up of a network of people and organisations which make the project possible. The team we can find in IMPRESAS is formed by six women, we are three specialists in the journalistic field and the other three are specialists in social field. This way all the decisions made in the project, from the smallest one to the biggest one are 50% participated by each side. It guarantees that the project is not only a culture or leisure activity, it has a real social impact. And that is what we looked for.

There are three entities which support us in order to make the project possible. The first one is Àmbit, we talked about it before. The next one is Adonar, a specialist association in accompany creators in order to generate cultural projects with social impact. The third one is, of course, the penitentiary of Picassent, which since the first day we met they saw the need and the appropriateness of developing a project like this one. They supported us since the very first day and we are so thankful.

The first edition of the projects started in October 2018 and it took place in the 18 prison ward and 15 women of different wards participated. All of them were working with us for three months in a content creation workshop based on two fundamental bases: the methodology of creative accompaniment and the methodology of reliable group.

It means that, in first place, none of us will ever ask why they are in prison, because we are interested in them as a creative beings and everything we work will be about that. In second place, things that happen in the workshop, the emotions which take place in the workshop won’t go out of it, because it is a reliable group where they can express freely. In third place, we are only facilitators. It means that we are tools for them to develop the idea they want to present about themselves and, in consequence, make the magazine they decided to do a reality. Lastly, of course they will make all the decision about the magazine, from the smallest one, such as size and font of letters, to the biggest one such as the image in the cover or the name of the magazine, which they decided EXPRESAS in this case.

This way of working guaranteed the real social impact of the project and, in consequence, it has become a social process of collective empowering with a cultural product: this magazine. 300 cpies were printed and thy were presented in the penitentiary of Picassent the 8th of March 2018 and paper copies mainly remained in prison. We did it this way because we wanted to break the digital divide between writers and their families, so they could deliver the magazine in person to the people they love and this way showing they are very talented and capable of developing their creative tools.

Now, I would like to read the editorial of the magazine EXPRESAS, because they are the main guarantors and responsible people of their magazine.

“Right now you have in your hands the first edition of EXPRESAS magazine, a space of expression made with illusions by diverse women, which we do not have nothing to do with one another. So, we achieved creating a publication which has broken down barriers, which tackles openly, but with respect, the reality we live in prison. You will find direct, curious and even funny information.

In these pages we have captured our curiosity, as well as own experiences and the ones from people we live with. We also let our literary and artistic creativity go. We want to show that into these walls there are culture and the wish of spreading it.

You are holding the result of three months of work. A team of professionals accompanied us in order to create this space where we could be who we want to be. After that we know we are worth it, that we are capable of creating something beautiful and special from scratch. We feel that we can evade, enjoy an unusual freedom to us, all of that always with effort. Because here we do a lot and we actually think that where there is a will there is a way. A 1% of probabilities mean to have a 99% of opportunities to achieve what we want.

Our opinions are so diverse as we are and in this magazine everyone fits in, as long as they are given with respect. In EXPRESAS, each writer is responsible of her own opinion. We want you to enjoy reading this magazine as much as we did making it and, to whom it may concern gives us the opportunity of a second edition.

Regards ‘with cachet’… And see you in the next edition!”

The magazine was presented the 8th of March, international women’s day, in the penitentiary of Picassent and I would like you to see a video of the Valencian public television about that moment.

Journalist: Going into Picassent prison is like going into another world. Inside that bars everything is lived with more intensity. This way receive the authors of the magazine their child. It just left the printing house in the presence of inmates of different prison wards and sentences. All of them paying attention to the work which started last October and which has been more than editing a magazine.

Pilar: Everyone has a voice. The only necessary thing was to create a space where these voices could develop. This project did not give voice to those who did not ave it, of course they had their talents and creativity, but nobody had given them the chance of creating a space where they could develop these voices and these creativities. Eva María, Sònia, Veronica and Shaila not only have filled time and pages with interviews, articles, poetry and recipes.

Shaila: We have the opportunity of expressing ourselves outwards to let everybody know how we are and I do not think in prison there is the worst, because there is not. Here every day we learn from each other.

Eva María: We made mistakes, as anyone can make them and we are serving what we have to serve, but it does not mean we are monsters.

Journalist: There is an edition of 300 free copies which will have given in the penitentiary, even though they are considering uploading to social networks in order to let everybody to enjoy these behind bars expressions.

 

IMPRESAS projects had a lot of impact in mass media and we have to be thankful with media colleagues because they treated very well the project and they gave us massive support. From the smallest publications until the biggest ones they are a prize to us, but IMPRESA has deserved in 2019 three awards I would like to mention in order to ow them gratitude for the awards.

The first we achieved was from the Unió de Periodistes, which gave us a prize because of the social and journalistic interest of the project. We also received the first prize “Un país de cultures”, organised by La Nau of the University of València and Generalitat Valenciana because of the social and cultural innovation the IMPRESAS project has. Another award we have is the third prize in the national contest of penitentiary press, organised by the penitentiaries and which got us very excited. It means that EXPRESAS magazine is the third best publication written in a prison of the estate. This prize helped us a lot on order to going on and we are getting ready the second edition which starts in October 2019 and will take place in 2019 and 2020.

If you want to know our team, to know more about our project or sending us any idea or suggestion we will be pleased of having you in www.impresas.org.