Des de l’època primitiva i l’assentament de les primeres urbs, passant per l'Edat mitjana fins a l’actualitat, la música ha sigut un recurs de cohesió social. El busker o músic de carrer ha estat a ulls de la història una professió ambulant no reconeguda, ja que s'allunya de tots aquells sistemes econòmics de control. No obstant això, aquest ha contribuït d’una forma determinant a la forma de transmissió més tradicional de la música popular.

En el CODI d’aquesta setmana, Alícia Martínez, doctora en Indústries Culturals i de la Comunicació, fa un repàs per la història d’aquesta professió i ens explica com l'entramat urbà, els nivells de sonoritat, el moviment turístic i fins i tot l'educació musical de la ciutat determinen molts dels articles que s'han d'estudiar i valorar a l'hora d'establir una llei que regule la música en l'espai públic.