Quan parlem de resistència antimicrobiana ens estem referint a que els microorganismes, inclosos els bacteris, els fongs o els virus, canvien, adaptant-se a l’ambient que els envolta i tornant-se resistents als fàrmacs antimicrobians que nosaltres consumim, com ara antibiòtics, antifúngics i antivirals. A mesura que els microorganismes infecciosos desenvolupen resistència antimicrobiana, els medicaments existents es tornen ineficaços, fet que comporta costos mèdics més alts, estades hospitalàries prolongades i un augment de la mortalitat. Així, aquesta problemàtica pot implicar que les infeccions que solien ser relativament inofensives representen una amenaça greu per als pacients.

Segons l' Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Departament d'Agricultura dels Estats Units (USDA) entre altres organitzacions, la resistència als antimicrobians és potencialment el desafiament mèdic més important a nivell mundial que hem d’afrontar les persones. També les Nacions Unides quan parlen d’aquesta resistència, es refereixen a ella com l’amenaça més urgent mundialment del nostre temps. Si no es pren cap acció significativa per a l'any 2050, la resistència als antimicrobians matarà a més persones que el càncer i la diabetis combinades.

Els bacteris resistents als medicaments causen dos milions de malalties i aproximadament 23.000 morts cada any només als Estats Units i més de 700.000 morts a tot el món.

Els Centres de Control i Prevenció de Malalties, asseguren que els bacteris resistents als medicaments causen dos milions de malalties i aproximadament 23.000 morts cada any només als Estats Units i més de 700.000 morts a tot el món. A més, les empreses farmacèutiques tenen cada vegada menys interés industrial en desenvolupar fàrmacs per a malalties infeccioses agudes i dirigeixen les seues investigacions cap al desenvolupament de medicaments més lucratius. Aquest fenomen ve donat pel fet que un nou antibiòtic tarda al voltant de 23 anys en generar beneficis econòmics a una empresa farmacèutica.

Un creixent nombre d'infeccions, com la pneumònia, la tuberculosi, la septicèmia, la gonorrea o les malalties de transmissió alimentària, són cada vegada més difícils, de vegades impossibles, de tractar, a mesura que els antibiòtics van perdent eficàcia. En alguns països, el personal sanitari i veterinari té tendència a prescriure'ls, i la població general a consumir-los, en excés i per això, si no es prenen mesures urgents, en breu ens podem trobar en una era post-antibiòtics en la que moltes infeccions comunes i lesions menors tornaran a ser potencialment mortals.

Amb tot, en 2013 neix a la Universitat de Yale (EUA) un projecte anomenat Small World Initiative (SWI). Es tracta d’un projecte participatiu adreçat a la comunitat educativa per apropar la cultura científica i la investigació biomèdica a preuniversitaris mitjançant una estratègia de crowdsourcing adreçada al descobriment de nous microorganismes productors d'antibiòtics front de malalties infeccioses.

Mitjançant aquest projecte estudiants preuniversitaris de tot el món realitzen un curs de biologia on aïllen bacteris del sòl en els seus entorns locals que podrien provocar nous antibiòtics. Resulta particularment interessant estudiar aquests microorganismes, ja que més de dos terços dels antibiòtics provenen de bacteris o fongs del sòl. El curs de biologia de SWI és acadèmicament interessant donat que ofereix l’oportunitat de realitzar una investigació original, en lloc de confiar en experiments dissenyats amb resultats predeterminats. A través d'una sèrie d'experiments dirigits pels estudiants, els alumnes recullen mostres de sòl, aïllen diversos bacteris, treballen amb ells analitzant els seus efectes contra microorganismes clínicament rellevants i caracteritzen aquells que mostren activitat inhibitòria.

Alguns dels efectes que està tenint aquest projecte és l’elaboració d’una biblioteca de bacteris i extractes del sòl amb la identificació de milers d'aïllaments bacterians. L'enfocament de SWI ofereix un camí real per tenir un impacte significatiu en la confrontació d'aquesta crisi.

Amb Sergi Maicas al capdavant, qui és professor del Departament de Microbiologia i Ecologia Facultat de Biologia de la Universitat de València, aquesta universitat s’ha volgut unir a la iniciativa. “Es pretén animar l’estudiantat a realitzar carreres en ciència i augmentar l'alfabetització científica a través de laboratoris i investigacions de camp aplicables al món real en cursos d'introducció” explica Maicas. Qui a més, assegura que el SWI a València també té com a objectiu abordar una amenaça mundial importantíssima per a la salut mitjançant l'aprofitament del poder col·lectiu de moltes investigadores i investigadors estudiantils que s'ocupen simultàniament del mateix repte.

Un dels eixos del projecte SWI València és la part pràctica, amb un Aprenentage Servei (ApS) organitzat amb les següents activitats:

Dia 1: Presentació i moderació d'un debat als centres de secundària valencians sobre el problema de la resistència bacteriana i el seu impacte socioeconòmic, junt a una explicació de la metodologia del treball en laboratori.

Dia 2: Desenvolupament de la pràctica al laboratori del centre: sembra de mostres de sòl.

Dia 3: Desenvolupament de la pràctica al laboratori del centre: aïllament de microorganismes potencialment productors d'antibiòtics.

Dia 4: Desenvolupament de la pràctica al laboratori del centre: assaig front de bacteris testimoni per avaluar la possible producció d'antibiòtics.

Dia 5: Observació i interpretació de resultats.

Segons Maicas, “de manera coordinada, implantem un sistema de recollida, processament i visualització de dades obtingudes a partir de mostres. Estem dissenyant aplicacions Android per geolocalitzar la recollida de mostres, pujada de dades al núvol i visualització de resultats en WEB”. A més, utilitzen les seues xarxes socials (@SWIValencia a Twitter) i el seu web (http://swi.blogs.uv.es/) per fer difusió dels resultats obtinguts.

Per tant, els objectius principals del grup SWI a València són, per una banda, la implicació d'universitaris en un projecte internacional que estimule la vocació de l'alumnat preuniversitari per la investigació científica, motivant per formar-se a nivell universitari en ciències experimentals i de la salut. Per altra banda, la conscienciació de la societat sobre un problema de salut: creixent resistència de bacteris a antibiòtics i necessitat de finançar la investigació per al descobriment de nous antimicrobians.

AulaCODI ha volgut posar el seu gra d’arena a la difusió d’aquesta necessària iniciativa de ciència ciutadana amb un CODI protagonitzat per Sergi Maicas, qui amb una excel·lent xerrada ens explica aquesta problemàtica i les seues possibles solucions.

Ignacio López Goñi, catedràtic de microbiologia de la Universidad de Navarra també en parla sobre aquesta pandèmia del segle XXI a una fantàstica xerrada de l’esdeveniment de divulgació científica organitzat per la plataforma online Naukas, el passat 15 de setembre. Podeu trobar aquesta conferència a la següent direcció web: https://euskalpmdeushd-vh.akamaihd.net/multimediahd/videos/2018/09/15/2333103/20180915_20335007_0011455788_006_001_NAUKAS_BILBA.mp4